Casillas, Ramos, Piqué, Puyol, Capdevila, Busquets,
Alonso, Xavi, Iniesta, Pedro i Villa. Aquesta va ser l’alineació que va
presentar Vicente del Bosque a la final del Mundial de l’any 2010, disputada a
Johannesburg i en què Espanya va vèncer Holanda a la pròrroga gràcies a un gol
d’Iniesta. El tècnic castellà va convocar altres futbolistes històrics com
Arbeloa, Fàbregas, Silva, Mata, Navas o Torres.
D’aquella brillant generació, que per a molts experts
serà molt difícil d'igualar, almenys en els pròxims anys, només resten l’ara
capità Ramos, que va actuar com a lateral dret a la final de Sud-àfrica, i
Busquets, doncs alguns d’aquells jugadors ja s’han retirat (Arbeloa, Puyol,
Capdevila i Alonso), uns han abandonat voluntàriament l’equip estatal (Piqué,
Xavi, Iniesta i Silva) i d’altres, doncs han arribat ja a una part decadent de la
seva extraordinària carrera, han deixat de ser convocats (Casillas, Fàbregas,
Mata, Villa i Torres), sense oblidar els casos particulars de Navas i Pedro,
doncs l’andalús i el canari podrien tornar en qualsevol moment a la selecció.
Semblava que, després dels sonors fracassos del
Mundial de Brasil, l’any 2014, i de l’Eurocopa de França, l’any 2016, el
conjunt espanyol havia recuperat velles sensacions amb Julen Lopetegui, el
substitut de Del Bosque en el càrrec de seleccionador, però la destitució del
preparador basc poc abans d’afrontar la Copa del Món de Rússia del passat
estiu, després de comprometre’s amb el Real Madrid sense tenir-ne coneixement
la Federació, va ser clau perquè Espanya decebés al torneig.
Luis Rubiales, el nou president de la Federació,
després del parèntesi de Fernando Hierro, que va substituir Lopetegui durant el
Mundial, va elegir com a nou seleccionador l’asturià Luis Enrique Martínez
(foto), que té un excel·lent currículum, en què hi sobresurt el
triplet Lliga / Copa / Champions amb el FC Barcelona l’any 2015, però que, com
també va demostrar al Camp Nou, no sembla l’home adient per mantenir les
essències que van marcar la millor època d’Espanya, quan va guanyar dues
Eurocopes, la primera amb Luís Aragonés i la segona amb Del Bosque, i un
Mundial, amb el preparador salmantí, amb un joc de control, toc, ofensiu i de
protagonisme del centre del camp, quan Luís Enrique aposta més per un sistema
directe i de ràpides transicions.
A part d’aquest factor, el gran problema d’Espanya,
que després d’un gran començament, ha quedat fora de la Final Four de la
primera edició de la Nations League, és que no s’està produint amb rapidesa el canvi
generacional que s’esperava, doncs futbolistes que prometien moltíssim fa uns
anys, i ens podríem referir a jugadors com De Gea, Roberto, Saúl, Lucas,
Asensio, Isco, Aspas o Morata, semblen haver-se estancat en la seva
progressió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario