El passat diumenge, el Betis, entrenat pel tècnic càntabre
Quique Setién (foto), un admirador i seguidor dels mètodes de Johan Cruyff, i que
fins i tot ha rebut un premi de la seva fundació, va guanyar el Barça al Camp
Nou fent una autèntica exhibició de futbol de toc i combinació, control del joc
al centre del camp i poder ofensiu.
Setién és un dels entrenadors que, en un període en
què, almenys en part, el FC Barcelona sembla haver deixat enrere alguns dels
postulats de la filosofia de Cruyff, segueix les directrius que va fomentar el
ja desaparegut mite holandès, com també fan el seu deixeble més avantatjat, Pep
Guardiola al Manchester City, o el preparador italià Maurizio Sarri, ara al
Chelsea després de convertir el Nàpols en una de les esquadres que millor
futbol oferia al continent europeu, sense oblidar la tasca que el canari Paco
Gémez va portar a terme al modestíssim Rayo Vallecano.
Quique també va desmentir tots aquells detractors del
sistema que més èxits, títols, prestigi i admiració ha donat en la història de
la institució barcelonista, quan afirmen que, per utilitzar-lo, és necessari
comptar amb els futbolistes adients, doncs els jugadors del Betis, sense cap
mena de dubte, són molt més modestos i de menor qualitat que els que conformen
la plantilla del club català.
El preparador del club andalús va ensenyar al Camp Nou
el camí a seguir, però tinc molts dubtes que a Can Barça el vegin, doncs una de
les mesures que Ernesto Valverde va prendre, per redreçar el rumb del partit i
intentar remuntar-lo, va ser fer entrar al camp Arturo Vidal per substituir
Arthur Melo, segons les mateixes paraules de l’entrenador barcelonista, per
sacsejar el matx.
No hay comentarios:
Publicar un comentario