Mai cap president del FC Barcelona havia tingut tant èxit esportiu durant la seva primera temporada, amb la consecució, per ordre cronològic, de la Supercopa d’Espanya, la Lliga i la Champions League. Sens dubte, Sandro Rosell té la seva part important del mèrit d’una campanya tan extraordinària, però també hauria de reconèixer que la herència que s’ha trobat, des del punt de vista esportiu, ha estat molt positiva.
Tanmateix, hi ha tres aspectes de Rosell que no m’agraden i fins i tot em fan una mica de por: la poca contundència que ha tingut amb el Real Madrid, després dels polèmics quatre clàssics contra el conjunt blanc; la forma com ha decidit transformar les seccions no professionals de la institució blaugrana o la destitució de l’entrenador d’Hockei sobre Patins, Ferran Pujalte.
La poca contundència amb el Real Madrid. Jo no li demanaria a Sandro que trenqués relacions amb la societat blanca, ni tan sols que muntés una polèmica o eliminés els tradicionals dinars amb els directius madridistes, però penso que el president del Barça hauria de fer algun tipus d’acte o declaració per mostrar la seva disconformitat amb allò que va succeir durant els quatre clàssics contra el Real Madrid (declaracions de José Mourinho, denúncies a la UEFA contra futbolistes del Barcelona o excessiu joc dur d’alguns jugadors del Madrid). En cas que no faci res, Pep Guardiola seguirà sent el teòric “portaveu” del club, i evidentment no és aquesta la tasca que li pertoca a l’entrenador de Santpedor, que des de la marxa de Joan Laporta s’ha convertit en la “diana” preferida d’alguna premsa madrilenya.
Les seccions no professionals. No em sembla malament que seccions amateurs (o semi – amateurs) com Atletisme, Hockei sobre Gel, Hockei sobre Herba, Rugbi o Voleibol, malgrat els importants èxits que han aconseguit algunes d’elles els darrers anys, enfoquin les seves competicions en un àmbit català i no estatal (amb la de beisbol es podria fer el mateix i no eliminar-la), si tenim en compte com està la situació econòmica de l’entitat. No obstant, no sembla massa edificant que molts dels responsables, tècnics i esportistes d’aquestes seccions s’hagin assabentat de les decisions de la directiva mitjançant la premsa.
El cessament de Pujalte. El Barça d’Hockei sobre Patins no ha fet una bona temporada, en la qual no ha aconseguit, i ni tan sols hi ha pogut lluitar fins el final, els dos títols de més prestigi: l’OK Lliga i la Lliga Europea. Malgrat que el secretari tècnic de la secció, Quim Paüls, no estava d’acord amb la decisió, la directiva ha decidit destituir Pujalte, amb la consegüent i lògica dimissió de Paüls. Observada aquesta actitud dels dirigents del club, un es pregunta que succeirà, per exemple, a l’equip de futbol quan els resultats no siguin positius o quan arribi un entrenador que no tingui la personalitat de Guardiola.
Tanmateix, hi ha tres aspectes de Rosell que no m’agraden i fins i tot em fan una mica de por: la poca contundència que ha tingut amb el Real Madrid, després dels polèmics quatre clàssics contra el conjunt blanc; la forma com ha decidit transformar les seccions no professionals de la institució blaugrana o la destitució de l’entrenador d’Hockei sobre Patins, Ferran Pujalte.
La poca contundència amb el Real Madrid. Jo no li demanaria a Sandro que trenqués relacions amb la societat blanca, ni tan sols que muntés una polèmica o eliminés els tradicionals dinars amb els directius madridistes, però penso que el president del Barça hauria de fer algun tipus d’acte o declaració per mostrar la seva disconformitat amb allò que va succeir durant els quatre clàssics contra el Real Madrid (declaracions de José Mourinho, denúncies a la UEFA contra futbolistes del Barcelona o excessiu joc dur d’alguns jugadors del Madrid). En cas que no faci res, Pep Guardiola seguirà sent el teòric “portaveu” del club, i evidentment no és aquesta la tasca que li pertoca a l’entrenador de Santpedor, que des de la marxa de Joan Laporta s’ha convertit en la “diana” preferida d’alguna premsa madrilenya.
Les seccions no professionals. No em sembla malament que seccions amateurs (o semi – amateurs) com Atletisme, Hockei sobre Gel, Hockei sobre Herba, Rugbi o Voleibol, malgrat els importants èxits que han aconseguit algunes d’elles els darrers anys, enfoquin les seves competicions en un àmbit català i no estatal (amb la de beisbol es podria fer el mateix i no eliminar-la), si tenim en compte com està la situació econòmica de l’entitat. No obstant, no sembla massa edificant que molts dels responsables, tècnics i esportistes d’aquestes seccions s’hagin assabentat de les decisions de la directiva mitjançant la premsa.
El cessament de Pujalte. El Barça d’Hockei sobre Patins no ha fet una bona temporada, en la qual no ha aconseguit, i ni tan sols hi ha pogut lluitar fins el final, els dos títols de més prestigi: l’OK Lliga i la Lliga Europea. Malgrat que el secretari tècnic de la secció, Quim Paüls, no estava d’acord amb la decisió, la directiva ha decidit destituir Pujalte, amb la consegüent i lògica dimissió de Paüls. Observada aquesta actitud dels dirigents del club, un es pregunta que succeirà, per exemple, a l’equip de futbol quan els resultats no siguin positius o quan arribi un entrenador que no tingui la personalitat de Guardiola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario