Ja han passat 25 anys, un quart de segle, de l’històric gol de Diego Armando Maradona a Anglaterra, en els quarts de final del Mundial disputat a Mèxic el 1986, i que molts experts el consideren el millor de tots els temps.
Vuit anys després de guanyar el Mundial celebrat precisament a Argentina i quatre més tard de fracassar al Mundial d’Espanya, que va suposar el debut de Maradona en una Copa del Món, l’Albiceleste, amb Carlos Bilardo de seleccionador, arribava a terres mexicanes amb un equip bastant just i discret, malgrat la presència de bons futbolistes com Óscar Ruggeri, Jorge Burruchaga o Jorge Valdano, però amb un enorme futbolista com era el Pelusa.
Des del primer partit del certamen es va poder observar que Maradona, que acabava de jugar la seva segona temporada al Nàpols, estava en un estat de forma òptim, però l’explosió va arribar als quarts de final davant l’Anglaterra de Bobby Robson i Gary Lineker. El rival tenia una simbologia molt especial si tenim en compte que feia molts pocs anys que havia tingut lloc la guerra de les Malvines entre els exèrcits britànic i argentí.
En primer lloc Maradona va fer l’1 a 0 clarament amb la mà, en el que s’ha conegut com “la mà de Déu” perquè això és el que va respondre l’estrella argentina quan se li va preguntar sobre el tema. Posteriorment, va realitzar el gran gol, quan va agafar una pilota més enllà del centre del camp i va començar a driblar tots els jugadors anglesos que li van sortir el pas, el porter Peter Shilton inclòs. Finalment, Lineker, que va ser el màxim anotador del campionat, va retallar diferències.
A les semifinals, Maradona donaria un altre exhibició contra Bèlgica, macant-li dos gols a un dels millors porters del món de l’època, Jean – Marie Pfaff, i a la final, malgrat no anotar, va ser decisiu perquè Argentina es fes amb la seva segona Copa del Món, arran de superar Alemanya a la final portada a terme a l’estadi Azteca de la capital mexicana.
Vuit anys després de guanyar el Mundial celebrat precisament a Argentina i quatre més tard de fracassar al Mundial d’Espanya, que va suposar el debut de Maradona en una Copa del Món, l’Albiceleste, amb Carlos Bilardo de seleccionador, arribava a terres mexicanes amb un equip bastant just i discret, malgrat la presència de bons futbolistes com Óscar Ruggeri, Jorge Burruchaga o Jorge Valdano, però amb un enorme futbolista com era el Pelusa.
Des del primer partit del certamen es va poder observar que Maradona, que acabava de jugar la seva segona temporada al Nàpols, estava en un estat de forma òptim, però l’explosió va arribar als quarts de final davant l’Anglaterra de Bobby Robson i Gary Lineker. El rival tenia una simbologia molt especial si tenim en compte que feia molts pocs anys que havia tingut lloc la guerra de les Malvines entre els exèrcits britànic i argentí.
En primer lloc Maradona va fer l’1 a 0 clarament amb la mà, en el que s’ha conegut com “la mà de Déu” perquè això és el que va respondre l’estrella argentina quan se li va preguntar sobre el tema. Posteriorment, va realitzar el gran gol, quan va agafar una pilota més enllà del centre del camp i va començar a driblar tots els jugadors anglesos que li van sortir el pas, el porter Peter Shilton inclòs. Finalment, Lineker, que va ser el màxim anotador del campionat, va retallar diferències.
A les semifinals, Maradona donaria un altre exhibició contra Bèlgica, macant-li dos gols a un dels millors porters del món de l’època, Jean – Marie Pfaff, i a la final, malgrat no anotar, va ser decisiu perquè Argentina es fes amb la seva segona Copa del Món, arran de superar Alemanya a la final portada a terme a l’estadi Azteca de la capital mexicana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario