Ja s’han complet dues dècades de la primera de les quatre Lligues consecutives que va conquistar el Barça de Johan Cruyff, el Dream Team. Aquell títol assolit la temporada 1990/1991 va ser l’únic dels quatre campionats que aquell equip va guanyar amb tranquil·litat i sense necessitat de patir fins a la darrera jornada.
Cruyff va convertir-se en entrenador del FC Barcelona l’any 1988, deu anys després d’haver acabat la seva trajectòria com a futbolista a l’entitat catalana. L’holandès es va trobar al Camp Nou un panorama desolador: Josep Lluís Núñez era un president molt qüestionat, la plantilla, massa veterana i aparentment desmotivada, acabava de demanar la dimissió del constructor a l’anomenat Motí de l’Hesperia, i els resultats del club, des de la trista nit de la final de la Copa d’Europa de Sevilla, eren molt negatius.
Cruyff i Núñez van realitzar una exhaustiva “neteja” al vestidor i van fitxar una gran quantitat de futbolistes, entre els quals hi destacaven homes com Miquel Soler, Eusebio Sacristán, José Mari Bakero, Txiki Begiristáin o Julio Salinas. La primera temporada es va aconseguir la Recopa, la tercera en la història de la institució, i la segona, per a la qual van arribar dos homes fonamentals del Dream Team, Ronald Koeman i Michael Laudrup, l’equip va donar un pas enrere, però la conquista de la Copa del Rei davant el Real Madrid de la Quinta del Buitre va salvar la continuïtat de l’entrenador i va servir de revulsiu.
El 1990, el Barça va fitxar Hristo Stoitxkov (foto), que acabava de guanyar la Bota d’Or, la qual va compartir amb Hugo Sánchez; va incorporar Joan Andoni Goikoetxea, que després de ser contractat el 1988 va estar dos anys cedit a la Real Sociedad; va repescar Albert Ferrer, arran d’un any de cessió al Tenerife, i ja iniciada la temporada, va pujar del filial un jovenet de 19 anys anomenat Pep Guardiola.
De seguida es va poder observar que aquell Barça era força diferent al de les Lligues anteriors, més regular i mentalment més fort, mentre que el Real Madrid, que havia destituït el gal·lès John Toshack, semblava entrar en una crisi important. No obstant, dos fets van enrarir l’entorn barcelonista: d’una banda una lesió greu de Koeman, que després d’una primera temporada bastant discreta al club, havia iniciat la nova campanya amb un rendiment espectacular. D’altra banda, Stoitxkov va rebre una dura i llarga sanció per trepitjar l’àrbitre basc Idelfonso Urízar Azpitarte, en un partit de la Supercopa d’Espanya.
Tanmateix, durant les setmanes d’absència del defensa holandès i el davanter búlgar, l’equip va seguir funcionant força bé, en el primer cas fonamentalment pel gran rendiment que va oferir el capità José Ramón Alexanko, i el conjunt blaugrana de seguida va aconseguir importants diferències sobre els seus rivals.
Quan restaven encara quatre jornades per al final del torneig, el Barça tenia la possibilitat de guanyar matemàticament la Lliga a l’estadi Ramón de Carranza, però el modest Cadis va golejar el grup de Cruyff per un contundent 4 a 0. No obstant, el dia següent, l’Atlético de Madrid, el màxim adversari del conjunt català en aquell campionat, va perdre a l’antic camp d’Atotxa davant la Real Sociedad i, sis anys després de l’últim títol, l’equip blaugrana es va proclamar campió. Altres futbolistes importants d’aquell Barça, a més dels ja citats, eren Andoni Zubizarreta, Nando Muñoz, Ricardo Serna i Guillermo Amor.
Cruyff va convertir-se en entrenador del FC Barcelona l’any 1988, deu anys després d’haver acabat la seva trajectòria com a futbolista a l’entitat catalana. L’holandès es va trobar al Camp Nou un panorama desolador: Josep Lluís Núñez era un president molt qüestionat, la plantilla, massa veterana i aparentment desmotivada, acabava de demanar la dimissió del constructor a l’anomenat Motí de l’Hesperia, i els resultats del club, des de la trista nit de la final de la Copa d’Europa de Sevilla, eren molt negatius.
Cruyff i Núñez van realitzar una exhaustiva “neteja” al vestidor i van fitxar una gran quantitat de futbolistes, entre els quals hi destacaven homes com Miquel Soler, Eusebio Sacristán, José Mari Bakero, Txiki Begiristáin o Julio Salinas. La primera temporada es va aconseguir la Recopa, la tercera en la història de la institució, i la segona, per a la qual van arribar dos homes fonamentals del Dream Team, Ronald Koeman i Michael Laudrup, l’equip va donar un pas enrere, però la conquista de la Copa del Rei davant el Real Madrid de la Quinta del Buitre va salvar la continuïtat de l’entrenador i va servir de revulsiu.
El 1990, el Barça va fitxar Hristo Stoitxkov (foto), que acabava de guanyar la Bota d’Or, la qual va compartir amb Hugo Sánchez; va incorporar Joan Andoni Goikoetxea, que després de ser contractat el 1988 va estar dos anys cedit a la Real Sociedad; va repescar Albert Ferrer, arran d’un any de cessió al Tenerife, i ja iniciada la temporada, va pujar del filial un jovenet de 19 anys anomenat Pep Guardiola.
De seguida es va poder observar que aquell Barça era força diferent al de les Lligues anteriors, més regular i mentalment més fort, mentre que el Real Madrid, que havia destituït el gal·lès John Toshack, semblava entrar en una crisi important. No obstant, dos fets van enrarir l’entorn barcelonista: d’una banda una lesió greu de Koeman, que després d’una primera temporada bastant discreta al club, havia iniciat la nova campanya amb un rendiment espectacular. D’altra banda, Stoitxkov va rebre una dura i llarga sanció per trepitjar l’àrbitre basc Idelfonso Urízar Azpitarte, en un partit de la Supercopa d’Espanya.
Tanmateix, durant les setmanes d’absència del defensa holandès i el davanter búlgar, l’equip va seguir funcionant força bé, en el primer cas fonamentalment pel gran rendiment que va oferir el capità José Ramón Alexanko, i el conjunt blaugrana de seguida va aconseguir importants diferències sobre els seus rivals.
Quan restaven encara quatre jornades per al final del torneig, el Barça tenia la possibilitat de guanyar matemàticament la Lliga a l’estadi Ramón de Carranza, però el modest Cadis va golejar el grup de Cruyff per un contundent 4 a 0. No obstant, el dia següent, l’Atlético de Madrid, el màxim adversari del conjunt català en aquell campionat, va perdre a l’antic camp d’Atotxa davant la Real Sociedad i, sis anys després de l’últim títol, l’equip blaugrana es va proclamar campió. Altres futbolistes importants d’aquell Barça, a més dels ja citats, eren Andoni Zubizarreta, Nando Muñoz, Ricardo Serna i Guillermo Amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario