Fa uns dies, Iván de la Peña, conegut durant la seva etapa barcelonista amb el sobrenom de “Lo Pelat”, va anunciar la seva retirada. La carrera futbolística del centrecampista càntabre, molt marcada per les lesions, ha tingut una trajectòria plena d’alts i baixos.
FC Barcelona (1a etapa).
De la Peña va arribar a la Masia arran de ser descobert per Laureano Ruiz a Santander. De seguida va mostrar la seva enorme qualitat tècnica en els conjunts inferiors del Barcelona i va debutar en el primer equip a la primera jornada de la Lliga 1995/1996, amb gol inclòs, a l’estadi Nuevo Zorrilla de Valladolid. Iván va arribar un pèl tard, quan el Dream Team es trobava ja en clara decadència, i Johan Cruyff potser el va voler protegir massa, tenint en compte també que a l’holandès no li devia fer massa gràcia el joc arriscat del migcampista.
Després de jugar de forma intermitent amb Cruyff, amb Bobby Robson el migcampista va ser titular indiscutible durant l’últim terç de l’única campanya de l’anglès al Camp Nou, però amb l’arribada de Louis van Gaal, De la Peña a penes va tenir oportunitats i l’entrenador neerlandès el va considerar transferible al final de l’exercici 1997/1998.
Lazio de Roma
Hi ha coses en el món del futbol que no s’acaben d’entendre si tenim en compte que el futbol italià era el menys adient pel tipus de joc que caracteritzava el jugador de Santander. Per tant, sembla incomprensible que els assessors d’Iván aconsellessin al futbolista fitxar per l’equip romà, que a més dirigia el conservador tècnic suec Sven Goran Eriksson. La seva etapa transalpina, en la qual van començar a més a més les sèries de lesions, va ser un autèntic desastre.
Olympique Marsella
Si De la Peña va arribar tard al Dream Team, tampoc va tenir sort en la seva aparició al Vélodrome de Marsella, en un període en què l’entitat francesa es trobava encara sota les seqüeles de la polèmica d’una compra d’un partit a Valenciennes el 1993. Malgrat que ja havien passat molts anys, l’Olympique continuava sent una entitat inestable i irregular i el mig càntabre, que hi va arribar com a cedit, tampoc va poder-hi triomfar.
FC Barcelona (2a etapa)
Joan Gaspart acabava de guanyar les eleccions arran de la dimissió de Josep Lluís Núñez i es va marcar el gest populista de repescar De la Peña, que era un autèntic ídol al Camp Nou. No obstant, el jugador tampoc va tenir sort en el seu retorn al Barça, malgrat que a priori hi havia un entrenador, el mallorquí Llorenç Serra Ferrer, que estava predisposat a comptar amb ell.
RCD Espanyol
Sense cap mena de dubte, la millor etapa futbolística de De la Peña ha tingut lloc a la societat blanc-i-blava, que a més li va permetre debutar amb la selecció espanyola, a la qual hi va arribar molts anys més tard del que gairebé tothom intuïa en la seva època de juvenil. Iván va entendre’s perfectament bé amb pesos pesants del vestidor com Raúl Tamudo o Dani García i va poder brillar com mai ho havia pogut fer abans. Mauricio Pochettino el va nomenar capità després de la desgraciada mort de Dani Jarque, l’estiu de l’any 2009, però el càntabre, gran artífex de la permanència de la temporada 2007/2008, a penes ha pogut jugar des de llavors per culpa de les lesions.
FC Barcelona (1a etapa).
De la Peña va arribar a la Masia arran de ser descobert per Laureano Ruiz a Santander. De seguida va mostrar la seva enorme qualitat tècnica en els conjunts inferiors del Barcelona i va debutar en el primer equip a la primera jornada de la Lliga 1995/1996, amb gol inclòs, a l’estadi Nuevo Zorrilla de Valladolid. Iván va arribar un pèl tard, quan el Dream Team es trobava ja en clara decadència, i Johan Cruyff potser el va voler protegir massa, tenint en compte també que a l’holandès no li devia fer massa gràcia el joc arriscat del migcampista.
Després de jugar de forma intermitent amb Cruyff, amb Bobby Robson el migcampista va ser titular indiscutible durant l’últim terç de l’única campanya de l’anglès al Camp Nou, però amb l’arribada de Louis van Gaal, De la Peña a penes va tenir oportunitats i l’entrenador neerlandès el va considerar transferible al final de l’exercici 1997/1998.
Lazio de Roma
Hi ha coses en el món del futbol que no s’acaben d’entendre si tenim en compte que el futbol italià era el menys adient pel tipus de joc que caracteritzava el jugador de Santander. Per tant, sembla incomprensible que els assessors d’Iván aconsellessin al futbolista fitxar per l’equip romà, que a més dirigia el conservador tècnic suec Sven Goran Eriksson. La seva etapa transalpina, en la qual van començar a més a més les sèries de lesions, va ser un autèntic desastre.
Olympique Marsella
Si De la Peña va arribar tard al Dream Team, tampoc va tenir sort en la seva aparició al Vélodrome de Marsella, en un període en què l’entitat francesa es trobava encara sota les seqüeles de la polèmica d’una compra d’un partit a Valenciennes el 1993. Malgrat que ja havien passat molts anys, l’Olympique continuava sent una entitat inestable i irregular i el mig càntabre, que hi va arribar com a cedit, tampoc va poder-hi triomfar.
FC Barcelona (2a etapa)
Joan Gaspart acabava de guanyar les eleccions arran de la dimissió de Josep Lluís Núñez i es va marcar el gest populista de repescar De la Peña, que era un autèntic ídol al Camp Nou. No obstant, el jugador tampoc va tenir sort en el seu retorn al Barça, malgrat que a priori hi havia un entrenador, el mallorquí Llorenç Serra Ferrer, que estava predisposat a comptar amb ell.
RCD Espanyol
Sense cap mena de dubte, la millor etapa futbolística de De la Peña ha tingut lloc a la societat blanc-i-blava, que a més li va permetre debutar amb la selecció espanyola, a la qual hi va arribar molts anys més tard del que gairebé tothom intuïa en la seva època de juvenil. Iván va entendre’s perfectament bé amb pesos pesants del vestidor com Raúl Tamudo o Dani García i va poder brillar com mai ho havia pogut fer abans. Mauricio Pochettino el va nomenar capità després de la desgraciada mort de Dani Jarque, l’estiu de l’any 2009, però el càntabre, gran artífex de la permanència de la temporada 2007/2008, a penes ha pogut jugar des de llavors per culpa de les lesions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario