El passat 6 de juny, Daniel Sánchez Llibre va anunciar la seva marxa de la presidència del RCD Espanyol. Durant els seus 14 anys com a màxim mandatari de la institució catalana, havia amenaçat moltes vegades en deixar-ho, però aquesta vegada ha estat un fet.
Penso que ha estat un bon president de l’entitat blanc-i-blava malgrat que algunes coses de Sánchez Llibre no m’han agradat, com per exemple un cert populisme, el seu extravagant ús de la llengua catalana, referir-se contínuament al FC Barcelona “com l’altre equip de la ciutat” o la seva negativa a assistir al Camp Nou durant la presidència barcelonista de Joan Laporta, encara que s’ha de reconèixer que aquest no ho va posar gens fàcil.
Els principals èxits han estat els següents:
Estabilitat del club. Quan Sánchez llibre va arribar a la presidència de l’Espanyol, feia pocs anys que havia desaparegut l’estadi de Sarrià, per la qual cosa l’equip es va haver de traslladar a l’Olímpic de Montjuïc en règim de lloguer. A més, durant aquella època seguia la lluita de les diferents famílies espanyolistes per fer-se amb el control de l’entitat. Malgrat tot, Dani va poder estabilitzar la societat.
Estabilitat de la banqueta. Malgrat que entrenadors com Marcelo Bielsa, que va decidir marxar voluntàriament, Bartolomé Tintín Márquez o José Manuel Esnal Mané van romandre molt poc a la banqueta blanc-i-blava, pel contrari s’han de destacar les etapes força prolongades de Paco Flores, Miguel Ángel Lotina, Ernesto Valverde i Mauricio Pochetino.
Els títols. Deixant de banda les diferents versions de la Copa de Catalunya, l’Espanyol només havia conquistat dues Copes en tota la seva història abans de l’arribada de Sánchez Llibre. Amb el nou president, el club blanc-i-blau ha assolit dues més, la del 2000, any del Centenari i amb Flores d’entrenador, i la del 2006, amb Lotina a la banqueta. A més, amb Valverde de tècnic, el conjunt català va jugar la final de la Copa de la UEFA el 2007, 19 anys després d’haver-ho fet per primer cop.
Cap descens. A la dècada anterior a l’arribada de Dani, el club havia descendit dues vegades a segona divisió, el 1989 i el 1994. Amb Sánchez Llibre, l’entitat ha estat sempre a la màxima categoria, encara que el ja citat Lotina, en el temps de descompte, i Luis Fernández van aconseguir salvacions in extremis.
El nou estadi. Després de molts anys patint els problemes de Montjuïc (graderies buides, fred, llunyania, manca de transport públic, el fet de compartir l’escenari amb altres actes...), l’Espanyol torna a tenir casa pròpia amb la construcció de l’estadi de Cornellà – el Prat.
La pedrera. El planter de Sant Adrià de Besòs ha estat un dels més fructífers del futbol espanyol els darrers anys. Durant la presidència de Dani, han jugat al primer equip homes de la importància del desaparegut Dani Jarque, Alberto Lopo, Joan Capdevila, David Garcia, Sergio González o Raúl Tamudo. No s’ha d’oblidar tampoc el potencial de la secció femenina.
El control de la caixa. A diferència d’altres clubs del futbol espanyol (la llista podria ser interminable), Sánchez Llibre ha anat sempre molt en compte en no estirar més el braç que la màniga alhora de fitxar. No obstant, alguns dels seus detractors han vist en aquest teòric mèrit un dels seus principals defectes.
Penso que ha estat un bon president de l’entitat blanc-i-blava malgrat que algunes coses de Sánchez Llibre no m’han agradat, com per exemple un cert populisme, el seu extravagant ús de la llengua catalana, referir-se contínuament al FC Barcelona “com l’altre equip de la ciutat” o la seva negativa a assistir al Camp Nou durant la presidència barcelonista de Joan Laporta, encara que s’ha de reconèixer que aquest no ho va posar gens fàcil.
Els principals èxits han estat els següents:
Estabilitat del club. Quan Sánchez llibre va arribar a la presidència de l’Espanyol, feia pocs anys que havia desaparegut l’estadi de Sarrià, per la qual cosa l’equip es va haver de traslladar a l’Olímpic de Montjuïc en règim de lloguer. A més, durant aquella època seguia la lluita de les diferents famílies espanyolistes per fer-se amb el control de l’entitat. Malgrat tot, Dani va poder estabilitzar la societat.
Estabilitat de la banqueta. Malgrat que entrenadors com Marcelo Bielsa, que va decidir marxar voluntàriament, Bartolomé Tintín Márquez o José Manuel Esnal Mané van romandre molt poc a la banqueta blanc-i-blava, pel contrari s’han de destacar les etapes força prolongades de Paco Flores, Miguel Ángel Lotina, Ernesto Valverde i Mauricio Pochetino.
Els títols. Deixant de banda les diferents versions de la Copa de Catalunya, l’Espanyol només havia conquistat dues Copes en tota la seva història abans de l’arribada de Sánchez Llibre. Amb el nou president, el club blanc-i-blau ha assolit dues més, la del 2000, any del Centenari i amb Flores d’entrenador, i la del 2006, amb Lotina a la banqueta. A més, amb Valverde de tècnic, el conjunt català va jugar la final de la Copa de la UEFA el 2007, 19 anys després d’haver-ho fet per primer cop.
Cap descens. A la dècada anterior a l’arribada de Dani, el club havia descendit dues vegades a segona divisió, el 1989 i el 1994. Amb Sánchez Llibre, l’entitat ha estat sempre a la màxima categoria, encara que el ja citat Lotina, en el temps de descompte, i Luis Fernández van aconseguir salvacions in extremis.
El nou estadi. Després de molts anys patint els problemes de Montjuïc (graderies buides, fred, llunyania, manca de transport públic, el fet de compartir l’escenari amb altres actes...), l’Espanyol torna a tenir casa pròpia amb la construcció de l’estadi de Cornellà – el Prat.
La pedrera. El planter de Sant Adrià de Besòs ha estat un dels més fructífers del futbol espanyol els darrers anys. Durant la presidència de Dani, han jugat al primer equip homes de la importància del desaparegut Dani Jarque, Alberto Lopo, Joan Capdevila, David Garcia, Sergio González o Raúl Tamudo. No s’ha d’oblidar tampoc el potencial de la secció femenina.
El control de la caixa. A diferència d’altres clubs del futbol espanyol (la llista podria ser interminable), Sánchez Llibre ha anat sempre molt en compte en no estirar més el braç que la màniga alhora de fitxar. No obstant, alguns dels seus detractors han vist en aquest teòric mèrit un dels seus principals defectes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario