Ara fa 19 anys, FC Barcelona i UC Sampdoria van disputar la final de la Copa d’Europa a l’antic estadi londinenc de Wembley. El club català, aleshores entrenat per Johan Cruyff, va guanyar el matx a la pròrroga, gràcies a un gol de falta de Ronald Koeman, i l’entitat blaugrana es va endur la seva primera edició del torneig.
Gairebé dues dècades més tard, el Barça acaba d’aconseguir la seva quarta corona de nou a Wembley, en aquest cas al nou recinte, mentre la Samp he descendit a la sèrie B, arran d’una horrorosa segona volta d’Scudetto.
El Sampdoria havia estat tradicionalment l’equip modest de la ciutat de Gènova, clarament a l’ombra del FC Genoa. En un moment en què aquesta esquadra es trobava en crisi, es va iniciar la gran època de la Samp, que va obtenir el primer títol de la seva història quan va vèncer el Milan a la final de la Coppa de 1985. Tres anys més tard, quan l’equip ja era entrenat pel serbi Vujadin Boskov, va conquistar-ne la segona, davant el Torí.
El 1989, el Sampdoria va arribar a la seva primera final europea, la de la Recopa. El Barcelona es creuaria per primer cop en el camí del conjunt genovès i els catalans van guanyar el matx per 2 a 0, a l’estadi Wankdorf de Berna, amb gols de Julio Salinas i López Rekarte. El bloc de Boskov va compensar els disgust obtenint la seva segona Coppa consecutiva contra el Nàpols de Diego Armando Maradona, que aquell any havia assolit la Copa de la UEFA.
Un any després de la derrota de Berna, el Sampdoria va arribar per segon any consecutiu a la final de la Recopa i aquell cop si que es va poder fer amb el trofeu, després de superar, a l’estadi Ullevi de Göteborg, l’Anderlecht per 2 a 0, gràcies a dos gols de Gianluca Vialli (foto) a la pròrroga. Una temporada més tard, l’esquadra genovesa va conquistar el primer i, fins a la data, únic Scudetto de la seva història, superant equips de la categoria de Juventus, Milan, Inter o Nàpols.
El 1992, l’entitat de la Ligúria va disputar per primer cop la Copa d’Europa i va ser-ne capaç d’arribar a la gran final, la qual, com ja s’ha indicat en el primer paràgraf d’aquest article, els de Boskov van perdre contra el Barça a Wembley. En aquest punt va finalitzar l’era daurada de la institució genovesa.
Durant el període estel·lar del Sampdoria, entre 1984 i 1992, van passar per l’estadi Luigi Ferraris futbolistes de la qualitat de Gianluca Pagliuca, Pietro Vierchowod, Toninho Cerezo, Srecko Katanec, l’aragonès Víctor Muñoz, Atilio Lombardo, l’actual entrenador del Manchester City Roberto Mancini i el citat Vialli, que era l’estrella d’aquell grup.
Tot seguit, la institució de Gènova va entrar en una clara decadència, en una època en què per exemple Boskov va fitxar pel Roma, Cerezo va ser contractat pel Sao Paulo o Lombardo i Vialli van marxar al Juventus. No obstant, la Samp va tenir un petit renaixement el 1994, quan l’equip va conquistar la seva quarta Coppa davant el modest Ancona, en una temporada en què va brillar l’holandès Ruud Gullit, que va ser fitxat procedent del Milan i al qual tornaria després d’aquella campanya. Tanmateix, el Sampdoria es va acabar enfonsant i va descendir a la sèrie B.
El 2003, els ligurs va tornar a la sèrie A i van aconseguir estabilitzar-se a la categoria, convertint-se de nou en una esquadra capdavantera quan l’any passat van classificar-se per a la fase prèvia de la Champions League. La pregunta que molts afeccionats de la Samp es fan és per quines raons el conjunt genovès ha passat en un sol any de la quarta posició de l’Scudetto al retorn a la sèrie B. Les respostes podrien ser les següents: la marxa de l’entrenador Luigi Delneri al Juventus, la gran decepció per l’eliminació a la prèvia de la Lliga de Campions davant el Werder Bremen, el fitxatge, en el mercat d’hivern, del golejador Giampaolo Pazzini per l’Inter, i l’expulsió de la plantilla del sempre polèmic Antonio Cassano, que paradoxalment ha acabat guanyant la Lliga amb el Milan.
Gairebé dues dècades més tard, el Barça acaba d’aconseguir la seva quarta corona de nou a Wembley, en aquest cas al nou recinte, mentre la Samp he descendit a la sèrie B, arran d’una horrorosa segona volta d’Scudetto.
El Sampdoria havia estat tradicionalment l’equip modest de la ciutat de Gènova, clarament a l’ombra del FC Genoa. En un moment en què aquesta esquadra es trobava en crisi, es va iniciar la gran època de la Samp, que va obtenir el primer títol de la seva història quan va vèncer el Milan a la final de la Coppa de 1985. Tres anys més tard, quan l’equip ja era entrenat pel serbi Vujadin Boskov, va conquistar-ne la segona, davant el Torí.
El 1989, el Sampdoria va arribar a la seva primera final europea, la de la Recopa. El Barcelona es creuaria per primer cop en el camí del conjunt genovès i els catalans van guanyar el matx per 2 a 0, a l’estadi Wankdorf de Berna, amb gols de Julio Salinas i López Rekarte. El bloc de Boskov va compensar els disgust obtenint la seva segona Coppa consecutiva contra el Nàpols de Diego Armando Maradona, que aquell any havia assolit la Copa de la UEFA.
Un any després de la derrota de Berna, el Sampdoria va arribar per segon any consecutiu a la final de la Recopa i aquell cop si que es va poder fer amb el trofeu, després de superar, a l’estadi Ullevi de Göteborg, l’Anderlecht per 2 a 0, gràcies a dos gols de Gianluca Vialli (foto) a la pròrroga. Una temporada més tard, l’esquadra genovesa va conquistar el primer i, fins a la data, únic Scudetto de la seva història, superant equips de la categoria de Juventus, Milan, Inter o Nàpols.
El 1992, l’entitat de la Ligúria va disputar per primer cop la Copa d’Europa i va ser-ne capaç d’arribar a la gran final, la qual, com ja s’ha indicat en el primer paràgraf d’aquest article, els de Boskov van perdre contra el Barça a Wembley. En aquest punt va finalitzar l’era daurada de la institució genovesa.
Durant el període estel·lar del Sampdoria, entre 1984 i 1992, van passar per l’estadi Luigi Ferraris futbolistes de la qualitat de Gianluca Pagliuca, Pietro Vierchowod, Toninho Cerezo, Srecko Katanec, l’aragonès Víctor Muñoz, Atilio Lombardo, l’actual entrenador del Manchester City Roberto Mancini i el citat Vialli, que era l’estrella d’aquell grup.
Tot seguit, la institució de Gènova va entrar en una clara decadència, en una època en què per exemple Boskov va fitxar pel Roma, Cerezo va ser contractat pel Sao Paulo o Lombardo i Vialli van marxar al Juventus. No obstant, la Samp va tenir un petit renaixement el 1994, quan l’equip va conquistar la seva quarta Coppa davant el modest Ancona, en una temporada en què va brillar l’holandès Ruud Gullit, que va ser fitxat procedent del Milan i al qual tornaria després d’aquella campanya. Tanmateix, el Sampdoria es va acabar enfonsant i va descendir a la sèrie B.
El 2003, els ligurs va tornar a la sèrie A i van aconseguir estabilitzar-se a la categoria, convertint-se de nou en una esquadra capdavantera quan l’any passat van classificar-se per a la fase prèvia de la Champions League. La pregunta que molts afeccionats de la Samp es fan és per quines raons el conjunt genovès ha passat en un sol any de la quarta posició de l’Scudetto al retorn a la sèrie B. Les respostes podrien ser les següents: la marxa de l’entrenador Luigi Delneri al Juventus, la gran decepció per l’eliminació a la prèvia de la Lliga de Campions davant el Werder Bremen, el fitxatge, en el mercat d’hivern, del golejador Giampaolo Pazzini per l’Inter, i l’expulsió de la plantilla del sempre polèmic Antonio Cassano, que paradoxalment ha acabat guanyant la Lliga amb el Milan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario