
Ahir vaig exposar quins eren al meu parer els deu màxims responsables del fracàs blaugrana a la temporada recentment finalitzada. Avui, en ordre cronològic, citaré els deu partits que han portat el FC Barcelona al desastre final.
Sevilla – Barça, 3-0 (Supercopa d’Europa, a la foto). Mentre els jugadors del Sevilla es trobaven plenament concentrats en el partit, els del Barcelona recollien premis i es contagiaven del glamour de Montecarlo. Conseqüència: bany espectacular del campió de la UEFA al vencedor de la Champions.
Real Madrid – Barça, 2-0 (Lliga). Primera derrota del quadro català a la Lliga que serveix a més per pujar la moral a l’etern rival, que havia entrat ja en la primera crisi esportiva de l’exercici arran de caure derrotat a Getafe. El Barça no aprofita les ocasions en el primer temps i s’enfonsa en la segona meitat.
Inter Porto Alegre – Barça, 1-0 (Mundial de Clubs). L’equip de Frank Rijkaard goleja en semifinals del Mundial celebrat al Japó l’América de Mèxic, en un partit ple de jugades vistoses que tant agraden a jugadors com Ronaldinho o Deco. Pel que fa a la final, el grup blaugrana fa la sensació de tenir un exagerat excés de confiança en les seves possibilitats. No obstant, el quadro català és incapaç de marcar, mentre que si ho aconsegueixen els brasilers en un increïble contracop en els darrers minuts.
Espanyol – Barça, 3-1 (Lliga). Poques vegades he vist un repàs tan clar de l’Espanyol al Barcelona. L’afable, cordial i tranquil Frank Rijkaard s’enfada tant que fins i tot es carrega un vidre de la banqueta de Montjuïc.
Sevilla – Barça, 2-1 (Lliga). Es complia més o menys la mitja hora de joc: el Barça guanyava per 0-1 al Sánchez Pizjuán i l’àrbitre va assenyalar penal a favor dels catalans, pena màxima que va provocar a més l’expulsió del central sevillista Aitor Ocio. Ronaldinho falla el llançament, l’equip de Rijkaard no aprofita la superioritat numèrica, rep dos gols i acaba el partit amb nou jugadors.
Barça – Liverpool, 1-2 (Champions League). El Barça compta amb la fortuna de marcar molt aviat (el pitjor que li pot succeir a un equip de les característiques del Liverpool), però els catalans reben l’empat per manca d’ofici en els últims instants del primer temps. A la segona part, l’entrenador perd els papers, sense pensar que hi havia un partit de tornada, i els anglesos ho aprofiten per guanyar.
Barça – Real Madrid, 3-3 (Lliga). Si no arriba a ser per Leo Messi, autor d’un hat trick (el tercer gol va tenir lloc al descompte), el Barça hagués tingut una de les pitjors debacles que es recorden en un clàssic al Camp Nou. La defensa va fer aigües de forma espectacular, ningú va marcar Guti i el club blaugrana va ser incapaç d’aprofitar, en les posteriors jornades, el factor psicològic d'haver-li restat a última hora dos punts al seu gran rival.
Getafe – Barça, 4-0 (Copa del Rei). La síntesi del desastre barcelonista aquesta campanya. Els madrilenys remunten un 5-2 i deixen el golàs de Messi a l’anada com una simple anècdota. Lamentable i vergonyós.
Barça – Betis, 1-1 (Lliga). El conjunt blaugrana s’hi juga el liderat, i en el minut 89, Assunçao fa una passada al seu compatriota Sobis mentre els defenses barcelonistes semblen no assabentar-se de res. El davanter brasiler sorprèn Víctor Valdés i el Barça perd un liderat que ja no recuperarà.
Barça – Espanyol, 2-2 (Lliga). El Real Madrid és incapaç de guanyar el Saragossa a la Romareda, però el Barça, amb un manca d’ofici indigne en un equip que un any abans havia assolit la Champions League, rep un gol de Tamudo al minut 89, se suma a l’"homenatge" del rècord golejador del capità blanc-i-blau i “tira” la Lliga en un matx on ningú va marcar De la Peña.
Sevilla – Barça, 3-0 (Supercopa d’Europa, a la foto). Mentre els jugadors del Sevilla es trobaven plenament concentrats en el partit, els del Barcelona recollien premis i es contagiaven del glamour de Montecarlo. Conseqüència: bany espectacular del campió de la UEFA al vencedor de la Champions.
Real Madrid – Barça, 2-0 (Lliga). Primera derrota del quadro català a la Lliga que serveix a més per pujar la moral a l’etern rival, que havia entrat ja en la primera crisi esportiva de l’exercici arran de caure derrotat a Getafe. El Barça no aprofita les ocasions en el primer temps i s’enfonsa en la segona meitat.
Inter Porto Alegre – Barça, 1-0 (Mundial de Clubs). L’equip de Frank Rijkaard goleja en semifinals del Mundial celebrat al Japó l’América de Mèxic, en un partit ple de jugades vistoses que tant agraden a jugadors com Ronaldinho o Deco. Pel que fa a la final, el grup blaugrana fa la sensació de tenir un exagerat excés de confiança en les seves possibilitats. No obstant, el quadro català és incapaç de marcar, mentre que si ho aconsegueixen els brasilers en un increïble contracop en els darrers minuts.
Espanyol – Barça, 3-1 (Lliga). Poques vegades he vist un repàs tan clar de l’Espanyol al Barcelona. L’afable, cordial i tranquil Frank Rijkaard s’enfada tant que fins i tot es carrega un vidre de la banqueta de Montjuïc.
Sevilla – Barça, 2-1 (Lliga). Es complia més o menys la mitja hora de joc: el Barça guanyava per 0-1 al Sánchez Pizjuán i l’àrbitre va assenyalar penal a favor dels catalans, pena màxima que va provocar a més l’expulsió del central sevillista Aitor Ocio. Ronaldinho falla el llançament, l’equip de Rijkaard no aprofita la superioritat numèrica, rep dos gols i acaba el partit amb nou jugadors.
Barça – Liverpool, 1-2 (Champions League). El Barça compta amb la fortuna de marcar molt aviat (el pitjor que li pot succeir a un equip de les característiques del Liverpool), però els catalans reben l’empat per manca d’ofici en els últims instants del primer temps. A la segona part, l’entrenador perd els papers, sense pensar que hi havia un partit de tornada, i els anglesos ho aprofiten per guanyar.
Barça – Real Madrid, 3-3 (Lliga). Si no arriba a ser per Leo Messi, autor d’un hat trick (el tercer gol va tenir lloc al descompte), el Barça hagués tingut una de les pitjors debacles que es recorden en un clàssic al Camp Nou. La defensa va fer aigües de forma espectacular, ningú va marcar Guti i el club blaugrana va ser incapaç d’aprofitar, en les posteriors jornades, el factor psicològic d'haver-li restat a última hora dos punts al seu gran rival.
Getafe – Barça, 4-0 (Copa del Rei). La síntesi del desastre barcelonista aquesta campanya. Els madrilenys remunten un 5-2 i deixen el golàs de Messi a l’anada com una simple anècdota. Lamentable i vergonyós.
Barça – Betis, 1-1 (Lliga). El conjunt blaugrana s’hi juga el liderat, i en el minut 89, Assunçao fa una passada al seu compatriota Sobis mentre els defenses barcelonistes semblen no assabentar-se de res. El davanter brasiler sorprèn Víctor Valdés i el Barça perd un liderat que ja no recuperarà.
Barça – Espanyol, 2-2 (Lliga). El Real Madrid és incapaç de guanyar el Saragossa a la Romareda, però el Barça, amb un manca d’ofici indigne en un equip que un any abans havia assolit la Champions League, rep un gol de Tamudo al minut 89, se suma a l’"homenatge" del rècord golejador del capità blanc-i-blau i “tira” la Lliga en un matx on ningú va marcar De la Peña.
No hay comentarios:
Publicar un comentario