DADES DEL CAMPIÓ
Entrenador: Juande Ramos.
Estrella: Kanouté (foto).
Altres jugadors bàsics: Palop, Alves i Navarro.
Alineació a la final: Palop, Alves, Navarro, Dragutinovic, Puerta, Martí, Maresca (Navas), Poulsen, Adriano (Renato), Kanouté i Luis Fabiano (Kerzhakov).
Equips a qui s’enfronta: Atromitos, Grasshoppers, Sporting Braga, Slovan Liberec, AZ Alkmaar, Steaua Bucarest, Xaikhtor Donetz, Tottenham Hotspur, Osasuna i Espanyol.
El millor: un estat de forma excepcional.
El pitjor: des de vuitens de final, els jugadors han anat força justos.
DADES GENERALS DEL TORNEIG
Final: Sevilla – Espanyol, 2-2 (penals: 3-1).
Golejadors: Adriano, Kanouté – Riera, Jonatas.
Seu: Hampden Park (Glasgow).
Semifinalistes: Wreder Bremen i Osasuna.
Després d’una etapa esportiva podríem considerar notable amb Luis Cuervas de president, el Sevilla va entrar en una greu crisi econòmica, la qual va acabar afectant també el basant futbolístic, que va desembocar en el descens el 1997 a la segona divisió, categoria en la qual el club andalús no jugava des de la temporada 1973/1974.
El club del Nervión va tornar dos anys després a la primera divisió, però el mal no havia estat eradicat i de nou, a la campanya 1999/2000, l’equip va descendir de categoria. Gairebé ningú, ni els més optimistes del Sánchez Pizjuán, podien imaginar-se llavors que uns anys més tard el Sevilla es convertiria en un dels millors equips, no només d’Espanya, sinó també d’Europa.
Va ser llavors, en aquell moment tan crític, quan tres homes es van convertir en la clau del futur sevillista: el president José María del Nido, el secretari tècnic Monchi i l’entrenador Joaquín Caparrós. Els andalusos van tornar el 2001 a la màxima categoria i, una vegada plenament consolidats a primera divisió, va arribar la primera classificació per a la Copa de la UEFA el 2005. S’iniciava l’època estel·lar.
La marxa de Caparrós al Deportivo, l’estiu de 2005, va originar una lògica inquietud a l’entitat del Nervión, però el substitut, Juande Ramos, a més d'adaptar les seves idees a l’equip, va tenir l’habilitat i la intel·ligència d’aprofitar l’excel·lent treball del seu predecessor, sense canviar res del que ja funcionava, i compenetrar-se perfectament amb Monchi, el que va ser porter del club durant la dècada dels 90 i que per a molts és el secretari tècnic que millor fitxa en el futbol espanyol.
A mi em va sorprendre molt el títol de la UEFA guanyat l’any passat pel Sevilla, entre d’altres coses perquè el conjunt andalús mai havia arribat més enllà d’uns vuitens de final en campionats europeus. El grup de Ramos va fer un torneig excel·lent, rubricat amb un espectacular 4-0 a la final disputada al Philips Stadium d’Eindhoven davant el Middlesbrough.
Si sorprenent va ser la victòria d’Eindhoven, encara més inesperada ho seria la de la Supercopa d’Europa a Mònaco, en què el Sevilla es va enfrontar al flamant campió de la Champions League, el poderós Barça de Ronaldinho, Eto’o i companyia. L’equip de Ramos li va donar una autèntica lliçó a un conjunt que ja començava a evidenciar que s’agradava massa, com ha quedat ben constatat en l’actual temporada, i va aconseguir una brillant victòria per 3-0.
La campanya 2006/2007 que està realitzant el Sevilla és extraordinària: ha guanyat, com ja he comentat, la Supercopa d’Europa, ha repetit el títol de la UEFA, es troba a la final de la Copa del Rei i lluita per aconseguir el títol de Lliga, havent obtingut ja matemàticament la classificació per a la Champions League.
Pel que fa al nou títol de la Copa de la UEFA, el Sevilla ha demostrat en tot el torneig tenir un enorme ofici - potser amb l’excepció de la segona part de la pròrroga de la final davant l’Espanyol, on va ser incapaç de mantenir l’avantatge en el marcador jugant amb un home més -, tal com es va observar en els vuitens de final contra el Xaikhtor Donetz, amb el gol del porter Andrés Palop a l'últim minut, en els quarts de final enfront el Tottenham Hotspur, en semifinals davant el sorprenent Osasuna o en la pròpia tanda de penals de la final contra l’Espanyol.
Els andalusos són el primer club, des de que el Milan d’Arrigo Sacchi va guanyar les Copes d’Europa de 1989 i 1990, que repeteix un títol europeu, i el primer que ho fa a la UEFA des del Real Madrid de la Quinta del Buitre, que va obtenir el trofeu els anys 1985 i 1986. En l’equip de Ramos han destacat el citat Palop, gran heroi sevillista del torneig, el dur capità Javi Navarro, l’incansable migcampista danès Poulsen, el golejador Kanouté i els brasilers Dani Alves, Renato, Adriano i Luis Fabiano.
Entrenador: Juande Ramos.
Estrella: Kanouté (foto).
Altres jugadors bàsics: Palop, Alves i Navarro.
Alineació a la final: Palop, Alves, Navarro, Dragutinovic, Puerta, Martí, Maresca (Navas), Poulsen, Adriano (Renato), Kanouté i Luis Fabiano (Kerzhakov).
Equips a qui s’enfronta: Atromitos, Grasshoppers, Sporting Braga, Slovan Liberec, AZ Alkmaar, Steaua Bucarest, Xaikhtor Donetz, Tottenham Hotspur, Osasuna i Espanyol.
El millor: un estat de forma excepcional.
El pitjor: des de vuitens de final, els jugadors han anat força justos.
DADES GENERALS DEL TORNEIG
Final: Sevilla – Espanyol, 2-2 (penals: 3-1).
Golejadors: Adriano, Kanouté – Riera, Jonatas.
Seu: Hampden Park (Glasgow).
Semifinalistes: Wreder Bremen i Osasuna.
Després d’una etapa esportiva podríem considerar notable amb Luis Cuervas de president, el Sevilla va entrar en una greu crisi econòmica, la qual va acabar afectant també el basant futbolístic, que va desembocar en el descens el 1997 a la segona divisió, categoria en la qual el club andalús no jugava des de la temporada 1973/1974.
El club del Nervión va tornar dos anys després a la primera divisió, però el mal no havia estat eradicat i de nou, a la campanya 1999/2000, l’equip va descendir de categoria. Gairebé ningú, ni els més optimistes del Sánchez Pizjuán, podien imaginar-se llavors que uns anys més tard el Sevilla es convertiria en un dels millors equips, no només d’Espanya, sinó també d’Europa.
Va ser llavors, en aquell moment tan crític, quan tres homes es van convertir en la clau del futur sevillista: el president José María del Nido, el secretari tècnic Monchi i l’entrenador Joaquín Caparrós. Els andalusos van tornar el 2001 a la màxima categoria i, una vegada plenament consolidats a primera divisió, va arribar la primera classificació per a la Copa de la UEFA el 2005. S’iniciava l’època estel·lar.
La marxa de Caparrós al Deportivo, l’estiu de 2005, va originar una lògica inquietud a l’entitat del Nervión, però el substitut, Juande Ramos, a més d'adaptar les seves idees a l’equip, va tenir l’habilitat i la intel·ligència d’aprofitar l’excel·lent treball del seu predecessor, sense canviar res del que ja funcionava, i compenetrar-se perfectament amb Monchi, el que va ser porter del club durant la dècada dels 90 i que per a molts és el secretari tècnic que millor fitxa en el futbol espanyol.
A mi em va sorprendre molt el títol de la UEFA guanyat l’any passat pel Sevilla, entre d’altres coses perquè el conjunt andalús mai havia arribat més enllà d’uns vuitens de final en campionats europeus. El grup de Ramos va fer un torneig excel·lent, rubricat amb un espectacular 4-0 a la final disputada al Philips Stadium d’Eindhoven davant el Middlesbrough.
Si sorprenent va ser la victòria d’Eindhoven, encara més inesperada ho seria la de la Supercopa d’Europa a Mònaco, en què el Sevilla es va enfrontar al flamant campió de la Champions League, el poderós Barça de Ronaldinho, Eto’o i companyia. L’equip de Ramos li va donar una autèntica lliçó a un conjunt que ja començava a evidenciar que s’agradava massa, com ha quedat ben constatat en l’actual temporada, i va aconseguir una brillant victòria per 3-0.
La campanya 2006/2007 que està realitzant el Sevilla és extraordinària: ha guanyat, com ja he comentat, la Supercopa d’Europa, ha repetit el títol de la UEFA, es troba a la final de la Copa del Rei i lluita per aconseguir el títol de Lliga, havent obtingut ja matemàticament la classificació per a la Champions League.
Pel que fa al nou títol de la Copa de la UEFA, el Sevilla ha demostrat en tot el torneig tenir un enorme ofici - potser amb l’excepció de la segona part de la pròrroga de la final davant l’Espanyol, on va ser incapaç de mantenir l’avantatge en el marcador jugant amb un home més -, tal com es va observar en els vuitens de final contra el Xaikhtor Donetz, amb el gol del porter Andrés Palop a l'últim minut, en els quarts de final enfront el Tottenham Hotspur, en semifinals davant el sorprenent Osasuna o en la pròpia tanda de penals de la final contra l’Espanyol.
Els andalusos són el primer club, des de que el Milan d’Arrigo Sacchi va guanyar les Copes d’Europa de 1989 i 1990, que repeteix un títol europeu, i el primer que ho fa a la UEFA des del Real Madrid de la Quinta del Buitre, que va obtenir el trofeu els anys 1985 i 1986. En l’equip de Ramos han destacat el citat Palop, gran heroi sevillista del torneig, el dur capità Javi Navarro, l’incansable migcampista danès Poulsen, el golejador Kanouté i els brasilers Dani Alves, Renato, Adriano i Luis Fabiano.
No hay comentarios:
Publicar un comentario