Arkonada; Zelaieta, Gajate, Górriz, Olaizola; Diego, Periko Alonso, Zamora; Uralde, Satrústegi i López Ufarte”. Aquesta alineació, que molts ens vam aprendre de memòria, era l’onze tipus empleat pel desaparegut entrenador Alberto Ormaetxea en la Real Sociedad que va conquistar dues Lligues consecutives els anys 1981 i 1982 (ara es compleix un quart de segle de la segona d’elles). En aquella històrica plantilla hi destacava també un juvenil anomenat José Mari Bakero. Aquell grup, que també va guanyar la primera Supercopa celebrada a Espanya, va perdre una Lliga després de romandre 32 jornades imbatut (continua sent rècord en el futbol espanyol) i va disputar unes semifinals de la Copa d’Europa, va entrar en decadència a partir de 1983.
L’entitat donostiarra, amb el gal·lès John Toshack de tècnic, va tornar a passar per una etapa estel·lar a finals de la dècada, amb un títol de la Copa del Rei i dos sots-campionats, un de Lliga i un altre també de la Copa. En aquell equip hi continuaven Arkonada, Gajate i Górriz, Bakero n’era ja un dels futbolistes importants i van aparèixer jugadors com López Rekarte o Begiristáin. Les marxes de Toshack al Real Madrid i de Bakero, Lopez Rekarte i Begiristáin al FC Barcelona, a més de la retirada del mític Arkonada, van portar el club a una nova crisi.
La dècada dels 90 va ser força irregular per a l’entitat basca i amb l’entrada del nou segle es van agravar els problemes, fins el punt d’observar any rere any la Real lluitar per no descendir de categoria, fet que jo personalment mai havia vist. No obstant, hi va haver una clara i sorprenent excepció durant la temporada 2002/2003: amb el francès Reynald Denoueix de preparador, amb Xabi Alonso (fill de Periko) com a líder al centre del camp i amb una davantera, formada pel turc Nihat i el serbi Kovacevic, extraordinària, l’equip de Donostia es va classificar segon a la Lliga, va obtenir el passaport per jugar la Champions League (va arribar fins als vuitens de final) i fins i tot va estar a punt d’arrabassar-li el títol el Real Madrid galàctic.
Tanmateix, la gran campanya de Denoueix ha estat un miratge i la Real, que va perdre Alonso, fitxat pel Liverpool, i va observar com Nihat i Kovacevic es lesionaven constantment, va entrar de nou en crisi i una altra vegada amb la permanència com a objectiu primordial. Les dificultats econòmiques, sorgides arran de la presidència de José Luis Astiazarán, actual màxim mandatari de la Lliga de Futbol Professional, els errors en els fitxatges i la poca aportació del que va ser en altres temps fèrtil planter de la Real van aguditzar encara més els problemes.
L’actual exercici es va iniciar amb el llegendari Bakero (foto), que va salvar l’equip l’any passat, com a entrenador i secretari tècnic, però motivada pels mals resultats, la directiva va decidir cessar-lo dels dos càrrecs i substituir-lo en el primer d’ells per l’expreparador de l’Espanyol Miguel Ángel Lotina, que, malgrat millorar els números del conjunt basc i lluitar fins a l’última jornada, no ha pogut evitar el descens. La Real no jugava a segona divisió des de la temporada 1965 / 1966.
L’entitat donostiarra, amb el gal·lès John Toshack de tècnic, va tornar a passar per una etapa estel·lar a finals de la dècada, amb un títol de la Copa del Rei i dos sots-campionats, un de Lliga i un altre també de la Copa. En aquell equip hi continuaven Arkonada, Gajate i Górriz, Bakero n’era ja un dels futbolistes importants i van aparèixer jugadors com López Rekarte o Begiristáin. Les marxes de Toshack al Real Madrid i de Bakero, Lopez Rekarte i Begiristáin al FC Barcelona, a més de la retirada del mític Arkonada, van portar el club a una nova crisi.
La dècada dels 90 va ser força irregular per a l’entitat basca i amb l’entrada del nou segle es van agravar els problemes, fins el punt d’observar any rere any la Real lluitar per no descendir de categoria, fet que jo personalment mai havia vist. No obstant, hi va haver una clara i sorprenent excepció durant la temporada 2002/2003: amb el francès Reynald Denoueix de preparador, amb Xabi Alonso (fill de Periko) com a líder al centre del camp i amb una davantera, formada pel turc Nihat i el serbi Kovacevic, extraordinària, l’equip de Donostia es va classificar segon a la Lliga, va obtenir el passaport per jugar la Champions League (va arribar fins als vuitens de final) i fins i tot va estar a punt d’arrabassar-li el títol el Real Madrid galàctic.
Tanmateix, la gran campanya de Denoueix ha estat un miratge i la Real, que va perdre Alonso, fitxat pel Liverpool, i va observar com Nihat i Kovacevic es lesionaven constantment, va entrar de nou en crisi i una altra vegada amb la permanència com a objectiu primordial. Les dificultats econòmiques, sorgides arran de la presidència de José Luis Astiazarán, actual màxim mandatari de la Lliga de Futbol Professional, els errors en els fitxatges i la poca aportació del que va ser en altres temps fèrtil planter de la Real van aguditzar encara més els problemes.
L’actual exercici es va iniciar amb el llegendari Bakero (foto), que va salvar l’equip l’any passat, com a entrenador i secretari tècnic, però motivada pels mals resultats, la directiva va decidir cessar-lo dels dos càrrecs i substituir-lo en el primer d’ells per l’expreparador de l’Espanyol Miguel Ángel Lotina, que, malgrat millorar els números del conjunt basc i lluitar fins a l’última jornada, no ha pogut evitar el descens. La Real no jugava a segona divisió des de la temporada 1965 / 1966.
No hay comentarios:
Publicar un comentario