Bob Paisley, molts anys triomfant entrenador del Liverpool, continua sent a data d’avui l’únic entrenador que té tres Copes d’Europa al seu palmarès i ara fa justament 30 anys que en va obtenir la primera d’elles a l’estadi Olímpic de Roma. Paisley va tenir la virtut d’aprofitar perfectament la tasca que havia realitzat anteriorment el mític Bill Shankly, una institució i un símbol a Anfield Road, el qual havia agafat el Liverpool en un període força crític i li havia retornat al conjunt anglès la grandesa i la dignitat.
Abans de guanyar la seva primera Copa d’Europa, el Liverpool havia disputat tres finals europees: havia perdut la primera d’elles contra el Borussia de Dortmund (Recopa 1965/1966) i s’havia imposat en les dues següents davant el Borussia de Mönchenglabdach (UEFA 1972/1973) i Bruges (UEFA 1975/1976). Curiosament, contra aquests darrers equips, els anglesos conquistarien les seves dues primeres Copes d’Europa.
Copa d’Europa 1976/1977 (Roma). En una de les millors finals del torneig que jo recordo, el Liverpool va derrotar un gran Borussia de Mönchenglabdach (Vogts, Bonhoff, Stielike, Simonsen, Heynckes...) a l’estadi Olímpic de la capital italiana. McDermott, Smith i Neal van marcar per als campions i Simonsen ho va fer per als alemanys. Keegan, l’estrella del conjunt de Paisley, va abandonar Anfield després d’aquella final per fitxar per l’Hamburg.
Copa d’Europa 1977/1978 (Londres). L’escocès Dalglish substitueix Keegan i es converteix en l’heroi de la segona Copa d’Europa del club al marcar l’únic gol a la final jugada a l’estadi de Wembley. El Bruges (Cools, Lambert, Sorensen...) dóna moltes dificultats al grup de Paisley en una final molt més discreta que l’anterior.
Copa d’Europa 1980/1981 (París). Paisley i el Liverpool es converteixen en tricampions al Parc del Prínceps de la capital francesa arran de vèncer l’anomenat Real Madrid dels García, perquè, a part d’altres jugadors importants com Camacho, Stielike, Del Bosque, Juanito o Santillana, hi eren García Remón, García Cortés, García Navajas o Pérez García. El lateral Alan Kennedy va fer l’únic gol del partit en els compassos finals del matx.
Bob Paisley va deixar la banqueta d’Amfield i li va donar el relleu a un altre home de la casa, Joe Hagan, qui va guanyar la quarta Copa d’Europa el 1984 davant el Roma al mateix estadi Olímpic de la capital d’Itàlia i també en va ser el tècnic a la trista i tràgica final disputada a l’estadi Heysel de Brussel·les un any més tard, on els reds van caure davant el Juventus després que morissin 39 seguidors del club piamontès.
En el Liverpool de Paisley, i també de Hagan, van destacar jugadors com Clemence, Groobbelar, Neal (present a les primeres quatre Copes d’Europa del club), Smith, Thompson, els germans Ray i Alan Kennedy, Highway, Case, Lee, McDermott, Keegan, Toshack, Robinson, Souness o Dalglish. La tragèdia de Heysel van tancar la gran etapa internacional del Liverpool, que va ser durament sancionat per la UEFA sense participar en copes europees fins a la campanya 1991/1992.
Pel que fa als moments actuals, si bé és veritat que el conjunt anglès té una crisi molt important a nivell nacional, doncs no obté el campionat de Lliga des de 1990, en canvi l’equip està vivint un renaixement internacional: el club d’Amfield, amb Gérard Houllier com a entrenador, van assolir la tercera Copa de la UEFA i la segona Supercopa d’Europa (la primera es va guanyar el 1977) l’any 2001, mentre que amb l’espanyol Rafa Benítez de tècnic, els anglesos han obtingut la cinquena Copa d’Europa, ja coneguda com a Champions League, i la tercera Supercopa d’Europa el 2005, arribant de nou aquest any 2007 a la final de la Lliga de Campions.
Entrenador: Bob Paisley.
Un onze: Clemence, Neal, Hansen, Thompson, Smith, Kennedy, Case, McDermott, Keegan, Dalgish i Souness.
El més positiu: les tres Copes d'Europa guanyades en només cinc anys / futbolistes emblemàtics com Keegan i Dalglish, que mai van coincidir / la final de 1977.
El més negatiu: la ràpida marxa de Keegan a l'Hamburg / el joc a les finals de 1978 i 1981 / cap gran estrella malgrat que Keegan va obtenir dues Pilotes d'Or.
Abans de guanyar la seva primera Copa d’Europa, el Liverpool havia disputat tres finals europees: havia perdut la primera d’elles contra el Borussia de Dortmund (Recopa 1965/1966) i s’havia imposat en les dues següents davant el Borussia de Mönchenglabdach (UEFA 1972/1973) i Bruges (UEFA 1975/1976). Curiosament, contra aquests darrers equips, els anglesos conquistarien les seves dues primeres Copes d’Europa.
Copa d’Europa 1976/1977 (Roma). En una de les millors finals del torneig que jo recordo, el Liverpool va derrotar un gran Borussia de Mönchenglabdach (Vogts, Bonhoff, Stielike, Simonsen, Heynckes...) a l’estadi Olímpic de la capital italiana. McDermott, Smith i Neal van marcar per als campions i Simonsen ho va fer per als alemanys. Keegan, l’estrella del conjunt de Paisley, va abandonar Anfield després d’aquella final per fitxar per l’Hamburg.
Copa d’Europa 1977/1978 (Londres). L’escocès Dalglish substitueix Keegan i es converteix en l’heroi de la segona Copa d’Europa del club al marcar l’únic gol a la final jugada a l’estadi de Wembley. El Bruges (Cools, Lambert, Sorensen...) dóna moltes dificultats al grup de Paisley en una final molt més discreta que l’anterior.
Copa d’Europa 1980/1981 (París). Paisley i el Liverpool es converteixen en tricampions al Parc del Prínceps de la capital francesa arran de vèncer l’anomenat Real Madrid dels García, perquè, a part d’altres jugadors importants com Camacho, Stielike, Del Bosque, Juanito o Santillana, hi eren García Remón, García Cortés, García Navajas o Pérez García. El lateral Alan Kennedy va fer l’únic gol del partit en els compassos finals del matx.
Bob Paisley va deixar la banqueta d’Amfield i li va donar el relleu a un altre home de la casa, Joe Hagan, qui va guanyar la quarta Copa d’Europa el 1984 davant el Roma al mateix estadi Olímpic de la capital d’Itàlia i també en va ser el tècnic a la trista i tràgica final disputada a l’estadi Heysel de Brussel·les un any més tard, on els reds van caure davant el Juventus després que morissin 39 seguidors del club piamontès.
En el Liverpool de Paisley, i també de Hagan, van destacar jugadors com Clemence, Groobbelar, Neal (present a les primeres quatre Copes d’Europa del club), Smith, Thompson, els germans Ray i Alan Kennedy, Highway, Case, Lee, McDermott, Keegan, Toshack, Robinson, Souness o Dalglish. La tragèdia de Heysel van tancar la gran etapa internacional del Liverpool, que va ser durament sancionat per la UEFA sense participar en copes europees fins a la campanya 1991/1992.
Pel que fa als moments actuals, si bé és veritat que el conjunt anglès té una crisi molt important a nivell nacional, doncs no obté el campionat de Lliga des de 1990, en canvi l’equip està vivint un renaixement internacional: el club d’Amfield, amb Gérard Houllier com a entrenador, van assolir la tercera Copa de la UEFA i la segona Supercopa d’Europa (la primera es va guanyar el 1977) l’any 2001, mentre que amb l’espanyol Rafa Benítez de tècnic, els anglesos han obtingut la cinquena Copa d’Europa, ja coneguda com a Champions League, i la tercera Supercopa d’Europa el 2005, arribant de nou aquest any 2007 a la final de la Lliga de Campions.
Entrenador: Bob Paisley.
Un onze: Clemence, Neal, Hansen, Thompson, Smith, Kennedy, Case, McDermott, Keegan, Dalgish i Souness.
El més positiu: les tres Copes d'Europa guanyades en només cinc anys / futbolistes emblemàtics com Keegan i Dalglish, que mai van coincidir / la final de 1977.
El més negatiu: la ràpida marxa de Keegan a l'Hamburg / el joc a les finals de 1978 i 1981 / cap gran estrella malgrat que Keegan va obtenir dues Pilotes d'Or.
No hay comentarios:
Publicar un comentario