CAMPIÓ DE LA CHAMPIONS LEAGUE 2006/2007: AC MILAN

DADES DEL CAMPIÓ

Entrenador: Carlo Ancelotti (foto).
Estrella: Kaká.
Altres jugadors bàsics: Maldini, Pirlo i Seedorf.
Alineació a la final: Dida, Oddo, Nesta, Maldini, Jankulowski (Kaladze), Gattusso, Pirlo, Ambrosini, Seedorf (Favalli), Kaká i Inzaghi (Gilardino).
Equips amb qui s'enfronta: Estrella Roja, RSC Anderlecht, AEK Atenes, Lilla Metrôpole, Celtic FC, Bayern Munic, Manchester United i Liverpool FC.
El millor: l'equip més competitiu del món.
El pitjor: sempre es qüestionarà la seva participació.

DADES GENERALS DEL TORNEIG

Final: AC Milan - Liverpool FC, 2-1.
Seu: Olímpic (Atenes).
Golejadors: Inzaghi (2) - Kuyt.
Semifinalistes: Manchester United i Chelsea FC.

Estiu de l’any 2006: el Milan, com altres equips italians, va ser sancionat pel cas de corrupció esportiva conegut com a Moggigate i es va quedar fora de la Champions League 2006/2007. Posteriorment hi va tenir lloc una nova sentència i el conjunt llombard va ser readmès a la competició, encara que es va veure obligat a disputar una fase prèvia que va superar sense massa dificultats.

El Milan es va veure força afavorit en el sorteig de la primera fase efectuat a Mònaco el mes d’agost, on va quedar enquadrat amb tres rivals força assequibles com el Lilla, l’AEK d’Atenes i l’Anderlecht. Quan el quadro de Carlo Ancelotti va disputar la lligueta es trobava en molt baixa forma i la continuïtat de l’entrenador es va posar força vegades en dubte. Malgrat tot, els italians van superar la ronda com a primer de grup, encara que jo particularment em pregunto que hauria succeït de jugar en un enquadrament més complicat, com per exemple en el que van compartir Chelsea, Barça i Werder Bremen.

El Milan a poc a poc va anar agafant el ritme de competició i va arribar a la fase decisiva del torneig en un moment òptim, eliminant en vuitens de final un incòmode Celtic i en quarts de final un Bayern de Munic que acabava de deixar fora el Real Madrid. Contra els alemanys, els italians van resoldre l’eliminatòria a l’Allianz Arena de Munic després d’un perillós resultat d’empat a dos a San Siro. A la capital de Baviera es van poder apreciar les principals virtuts del bloc d’Ancelotti: ofici, mentalitat guanyadora i esperit competitiu.

Quan el Milan es va convertir en l’únic semifinalista no anglès, gairebé ningú donava un euro per les possibilitats de l’esquadra rossonera i molt pocs creien fins i tot que tingués massa possibilitats d’eliminar el ressorgit Manchester United d’Alex Ferguson. No obstant, vam poder llavors observar el més gran Milan i també el millor Kaká, erigit en indiscutible estrella de l’equip arran de la marxa l’estiu passat d’Andrei Xevtxenko al Chelsea. En el partit d’anada, disputat a Old Trafford (3-2), tots dos equips van donar un espectacle meravellós i en el matx de tornada (3-0), a San Siro, el quadro d’Ancelotti li va donar una autèntica lliçó al de Ferguson.

A la final contra el Liverpool (2-1), jugada a l’estadi Olímpic d’Atenes, el Milan va prescindir de l’espectacle i el joc ofensiu mostrats a les semifinals i va posar en pràctica el seu inqüestionable ofici per afrontar aquest tipus de partits: va guanyar el xoc marcant en moments psicològics de l’encontre (últim minut de la primera part i darrers minuts de la segona meitat) i va consumar la revenja d’Istanbul 2005.

En l’equip del quasi sempre qüestionat Ancelotti hi han destacat el porter brasiler Dida, el central Alessandro Nesta, el ja mític capità Paolo Maldini (com el recent retirat Alessandro Costacurta, cinc copes d'Europa en vuit finals jugades), el migcampista Andrea Pirlo, l’incansable i lluitador Gennaro Gattusso, l’holandès Clarence Seedorf (cinc champions amb tres equips diferents), l’heroi de la final Filippo Inzaghi i lògicament el mitja-punta brasiler Kaká, segurament el millor jugador del món en aquests moments.

En definitiva, el campió de la Champions League 2006/2007 ho acabat sent un equip que, en principi, no hauria d’haver disputat el torneig. El futbol continua sent molt curiós perquè... algú ha oblidat que Dinamarca va guanyar, el 1992 a Suècia, una Eurocopa per a la qual no s’havia classificat i va ser admesa perquè Iugoslàvia va ser sancionada per la guerra dels Balcans ?