Avui es compleixen 25 anys de l’inici del Mundial d’Espanya, que va ser inaugurat a l’estadi Camp Nou de Barcelona. En el campionat hi va haver una mica de tot, grans partits i encontres avorrits, revelacions i decepcions, etc. Aquestes van ser algunes de les dades del certamen:
- L’absència d’Holanda. Els sots-campions de 1974 i 1978 no van poder classificar-se per al Mundial d’Espanya i tampoc ho aconseguirien quatre anys més tard per al de Mèxic. La retirada de grans futbolistes com Johan Cruyff, Robby Rensenbrinck, Ruud Krol, Johan Neesquens o Johnny Rep va provocar una lenta transició que va finalitzar amb el títol de l’Eurocopa de 1988.
- Inesperat desenllaç en el partit inaugural. El Mundial va començar amb sorpresa i Bèlgica va derrotar la vigent campiona Argentina a l’estadi Camp Nou de Barcelona.
- El despertar del futbol africà. Tunísia ja havia demostrat, quatre anys abans en el Mundial d’Argentina, que el futbol del continent africà estava emergint. Malgrat no poder superar la primera fase, Algèria i Camerun van fer un torneig extraordinari: els nord-africans van guanyar dos partits, el primer d’ells davant Alemanya, mentre que els sub-saharians es van acomiadar sense perdre cap matx.
- La Itàlia gris de la primera fase. El conjunt d’Enzo Bearzot es va classificar sense guanyar un sol partit (els va empatar tots tres) i el joc de l’Squadra Azzurra va ser força decebedor.
- La màgia del Brasil. Amb jugadors de tècnica exquisida com Sócrates, Falcao, Zico, Júnior o Eder, la Seleçao va realitzar una primera part del Mundial plena de màgia i fantasia.
- L’escàndol de l’Alemanya – Àustria. L’estadi del Molinón de Gijón va viure el pitjor partit del certamen: el resultat d‘1 a 0 a favor dels alemanys classificava les dues seleccions i deixava fora Algèria, i una vegada els alemanys van fer el gol, va semblar que hi havia pacte i entesa entre els dos equips.
- Un amfitrió horrorós. La selecció espanyola, que dirigia l'uruguaià José Emilio Santamaría, va fer un torneig pèssim. Va superar pels pèls la primera fase i no va tenir cap opció de classificar-se en la segona lligueta, que va compartir amb Alemanya i Anglaterra. L’equip espanyol no va saber aguantar la pressió de l’organitzador.
- Diego Armando Maradona se’n va abans de temps. No va ser un bon campionat el de Maradona, que amb 21 anys disputava el seu primer mundial. No va estar massa encertat en la majoria de partits i va ser expulsat en l´últim matx d’Argentina en el torneig, el qual va perdre contra el Brasil.
- L’Itàlia – Brasil. Va ser, juntament amb l’Alemanya – França de semifinals, el millor partit del Mundial. En l’encontre jugat al desaparegut estadi de Sarrià de Barcelona, els transalpins, amb un Rossi inspiradíssim (autor d’un hat-trick), van donar la sorpresa i van derrotar un Brasil esplèndid en atac, però molt innocent en defensa. Els de Bearzot van aconseguir la classificació per a les semifinals.
- Una Polònia que va recordar la de 1974. D’aquella gran Polònia de 1974 hi continuaven jugadors com Zmuda, Kasperczack, Szarmach o Lato, però la gran estrella el 1982 va ser Boniek. Els polonesos, com havien fet vuit anys abans a Alemanya, van acabar tercers a Espanya.
- L’Alemanya – França. Sensacional partit el que van disputar en semifinals, a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla, les dues seleccions europees. França, liderada per Platini, va arribar a tenir un 3-1 a la pròrroga, però Alemanya va acabar imposant el seu ofici, va remuntar i va eliminar els bleus a la tanda de penals.
- La final. Itàlia va ser molt superior a Alemanya i va vèncer 3-1 en la final jugada a l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid. Rossi, Tardelli i Altobelli van marcar pels campions i Breitner ho va fer per l’equip germànic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario