El FC Barcelona portava 14 anys sense guanyar la Lliga i, per acabar amb la llarga sequera, el llavors president del club, Agustí Montal, no va reparar en despeses i va fitxar el millor jugador del món del moment: Johan Cruyff. Amb l'holandès com a gran estrella, el Barça estava realitzant un campionat excel·lent.
Pel contrari, el Real Madrid estava passant per una crisi de joc i resultats i Miguel Muñoz, que portava sent entrenador del club blanc des de 1959, va deixar el càrrec que, de forma transitòria, va ocupar Luis Molowny.
Abans del partit del Santiago Bernabéu, corresponent a l’inici de la segona volta, l’avantatge del conjunt català era ja força important, però el Real Madrid, en cas de triomf, podia entrar encara en la lluita pel títol. Tanmateix, l’equip madridista va acabar rebent un tremend correctiu davant els seus eterns rivals.
Els primers compassos del matx van estar caracteritzats per la igualtat i res feia presagiar allò que acabaria succeint, però quan Juan Manuel Asensi (foto) va inaugurar el marcador, va començar un autèntic festival blaugrana. Abans del descans, Cruyff, en un acció personal plena de classe i habilitat, va aconseguir el segon gol i es va arribar al la mitja part amb el resultat de 0-2.
En el segon temps, el quadro català va completar la històrica victòria i de nou Asensi, el llavors capità Juan Carlos Pérez, en el millor gol de la nit, i el peruà Hugo Cholo Sotil, en un remat de cap, van deixar el marcador final en un rotund i espectacular 0-5. Com poc més tard va cantar el sarcàstic grup la Trinca, aquella nit “cinc campanades van sonar a la Puerta del Sol”.
Marinus Michels, l’entrenador holandès del Barça, va alinear en aquella inoblidable nit barcelonista l’onze format per Mora (substitut del lesionat Sadurní), Rifé, Torres, Costas, De la Cruz, Juan Carlos, Marcial, Asensi, Rexach, Cruyff i Sotil. Uns mesos més tard, a l’estadi del Molinón de Gijón i a cinc jornades per al final del torneig, el FC Barcelona es va proclamar campió de Lliga. Això si, el club català va haver d’esperar 11 anys més per guanyar-ne la següent.
Pel contrari, el Real Madrid estava passant per una crisi de joc i resultats i Miguel Muñoz, que portava sent entrenador del club blanc des de 1959, va deixar el càrrec que, de forma transitòria, va ocupar Luis Molowny.
Abans del partit del Santiago Bernabéu, corresponent a l’inici de la segona volta, l’avantatge del conjunt català era ja força important, però el Real Madrid, en cas de triomf, podia entrar encara en la lluita pel títol. Tanmateix, l’equip madridista va acabar rebent un tremend correctiu davant els seus eterns rivals.
Els primers compassos del matx van estar caracteritzats per la igualtat i res feia presagiar allò que acabaria succeint, però quan Juan Manuel Asensi (foto) va inaugurar el marcador, va començar un autèntic festival blaugrana. Abans del descans, Cruyff, en un acció personal plena de classe i habilitat, va aconseguir el segon gol i es va arribar al la mitja part amb el resultat de 0-2.
En el segon temps, el quadro català va completar la històrica victòria i de nou Asensi, el llavors capità Juan Carlos Pérez, en el millor gol de la nit, i el peruà Hugo Cholo Sotil, en un remat de cap, van deixar el marcador final en un rotund i espectacular 0-5. Com poc més tard va cantar el sarcàstic grup la Trinca, aquella nit “cinc campanades van sonar a la Puerta del Sol”.
Marinus Michels, l’entrenador holandès del Barça, va alinear en aquella inoblidable nit barcelonista l’onze format per Mora (substitut del lesionat Sadurní), Rifé, Torres, Costas, De la Cruz, Juan Carlos, Marcial, Asensi, Rexach, Cruyff i Sotil. Uns mesos més tard, a l’estadi del Molinón de Gijón i a cinc jornades per al final del torneig, el FC Barcelona es va proclamar campió de Lliga. Això si, el club català va haver d’esperar 11 anys més per guanyar-ne la següent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario