Fa pocs dies es va commemorar el 25è aniversari de la segona Recopa del FC Barcelona, guanyada al mateix Camp Nou davant l’Standard de Lieja, només tres anys més tard de l’històric primer títol assolit a Basilea. No obstant, al veure la foto del llavors entrenador, l’alemany Udo Lattek, no vaig poder deixar de pensar en què ja ha passat un quart de segle de la Lliga increïblement perduda de la temporada 1981/1982.
Recordo perfectament aquell exercici en què el Barça, malgrat les greus lesions de Bernd Schuster i Víctor Muñoz, va aconseguir prendre un important avantatge a la classificació i es va situar amb cinc punts i el goal - average per damunt de la Real Sociedad a manca de cinc jornades per finalitzar el campionat, en una època en què la victòria donava només dos punts. Semblava doncs tot preparat perquè Josep Lluís Núñez, que feia quatre anys que era president del club, pogués celebrar la seva primera Lliga.
Desconec si va ser per un excés de confiança, per no saber aguantar bé la pressió (fet molt comú en el Barça dels 80) o per una altra raó, però l’equip només va sumar dos punts de deu possibles en les últimes cinc jornades, cosa que va aprofitar perfectament la Real Sociedad per ploclamar-se campiona (va ser el seu segon títol consecutiu) amb dos punts d’avantatge. És a dir, en cinc jornades els bascos van sumar set punts més que els catalans. Increïble.
Els partits de l’enfonsament blaugrana van ser els següents:
Barça – Espanyol, 1-3. L’Espanyol no guanyava al Camp Nou des de 1973 (0-1) i no ho ha tornat a fer des de llavors (s’haurà d’esperar al pròxim dissabte per saber si els blanc-i-blaus trenquen aquesta mala ratxa). El conjunt que aleshores dirigia José María Maguregui va ser molt superior a un Barcelona espantat i bloquejat.
Osasuna – Barça, 3-2. Un altre partit en què els blaugranes van estar massa pressionats. Van fer el més difícil arran d’empatar, en els últims deu minuts, un partit que perdien per 2-0, però incomprensiblement van rebre el 3-2 en temps de descompte.
Barça – Athletic Bilbao, 2-2. L’equip de Lattek anava totalment perdut i no va passar de l’empat (i encara gràcies) davant un Athletic Club que va estar a punt d’endur-se els dos punts del Camp Nou.
Real Madrid – Barça, 3-0. El Barça ja tenia la Real Sociedad a només un punt i va ser totalment superat, fins i tot ridiculitzat, per l’etern rival al Santiago Bernabéu. Després d’aquella jornada, els de Lattek ja no eren líders i, per tant, arribaven a la darrera sense dependre d’ells mateixos.
Barça – Betis, 2-2. Fins i tot havent guanyat, els blaugranes no haguessin conquistat la Lliga perquè la Real va vèncer el clàssic basc davant l’Athletic. Per rematar un horrible i delirant final de campionat, els catalans es van deixar igualar un matx que dominaven per 2-0.
25 anys després encara em sembla inversemblant la pèrdua d’aquell títol, fet que va causar una enorme decepció només atenuada, que no compensada, per la citada Recopa guanyada pocs dies més tard.
Recordo perfectament aquell exercici en què el Barça, malgrat les greus lesions de Bernd Schuster i Víctor Muñoz, va aconseguir prendre un important avantatge a la classificació i es va situar amb cinc punts i el goal - average per damunt de la Real Sociedad a manca de cinc jornades per finalitzar el campionat, en una època en què la victòria donava només dos punts. Semblava doncs tot preparat perquè Josep Lluís Núñez, que feia quatre anys que era president del club, pogués celebrar la seva primera Lliga.
Desconec si va ser per un excés de confiança, per no saber aguantar bé la pressió (fet molt comú en el Barça dels 80) o per una altra raó, però l’equip només va sumar dos punts de deu possibles en les últimes cinc jornades, cosa que va aprofitar perfectament la Real Sociedad per ploclamar-se campiona (va ser el seu segon títol consecutiu) amb dos punts d’avantatge. És a dir, en cinc jornades els bascos van sumar set punts més que els catalans. Increïble.
Els partits de l’enfonsament blaugrana van ser els següents:
Barça – Espanyol, 1-3. L’Espanyol no guanyava al Camp Nou des de 1973 (0-1) i no ho ha tornat a fer des de llavors (s’haurà d’esperar al pròxim dissabte per saber si els blanc-i-blaus trenquen aquesta mala ratxa). El conjunt que aleshores dirigia José María Maguregui va ser molt superior a un Barcelona espantat i bloquejat.
Osasuna – Barça, 3-2. Un altre partit en què els blaugranes van estar massa pressionats. Van fer el més difícil arran d’empatar, en els últims deu minuts, un partit que perdien per 2-0, però incomprensiblement van rebre el 3-2 en temps de descompte.
Barça – Athletic Bilbao, 2-2. L’equip de Lattek anava totalment perdut i no va passar de l’empat (i encara gràcies) davant un Athletic Club que va estar a punt d’endur-se els dos punts del Camp Nou.
Real Madrid – Barça, 3-0. El Barça ja tenia la Real Sociedad a només un punt i va ser totalment superat, fins i tot ridiculitzat, per l’etern rival al Santiago Bernabéu. Després d’aquella jornada, els de Lattek ja no eren líders i, per tant, arribaven a la darrera sense dependre d’ells mateixos.
Barça – Betis, 2-2. Fins i tot havent guanyat, els blaugranes no haguessin conquistat la Lliga perquè la Real va vèncer el clàssic basc davant l’Athletic. Per rematar un horrible i delirant final de campionat, els catalans es van deixar igualar un matx que dominaven per 2-0.
25 anys després encara em sembla inversemblant la pèrdua d’aquell títol, fet que va causar una enorme decepció només atenuada, que no compensada, per la citada Recopa guanyada pocs dies més tard.
No hay comentarios:
Publicar un comentario