Feia pocs anys que la terrorífica dictadura militar argentina li havia declarat la guerra a la Gran Bretanya governada per Margaret Thatcher, per la possessió de les illes Malvines. El conflicte va finalitzar amb un desastre terrible per al país sud-americà i va desacreditar encara més el sanguinari règim que havia instaurat Jorge Videla. Per tant, el partit que van disputar Argentina i Anglaterra el 1986, corresponent als quarts de final del Mundial de Mèxic, estava precedit per la polèmica i la rivalitat.
Diego Armando Maradona va fer en aquella càlida jornada mexicana el partit de la seva vida i va ser l’autor dels dos gols de la selecció que dirigia el controvertit Carlos Bilardo, dos gols molt diferents.
El primer el va aconseguir clarament amb la mà. Va sorprendre força que l’astre argentí fos capaç de superar en altura, malgrat la seva curta estatura, el gegant porter anglès Peter Shilton, però a la repetició es va observar com el Pelusa havia utilitzat la mà per batre el meta britànic. Quan se li va pregunar al crack per aquest fet, una vegada acabat el matx, va contestar que el gol l’havia realitzat “la mà de Déu”.
El segon gol (foto) va ser una autèntica obra d’art futbolística. Maradona va agafar la pilota més enllà del mig del camp i va començar a driblar tots els jugadors anglesos que li van sortir al pas, inclòs el porter Shilton, per marcar el gol potser més meravellós de la història. Quan a l’educat i gentleman seleccionador anglès Bobby Robson se li va preguntar per la polèmica del primer gol, va contestar més o menys el següent: “dóna igual. El segon ha valgut per dos”.
Un altre representant de la flema i el fair-play britànics, Gary Lineker, qui va ser màxim golejador del certamen i que aquell mateix estiu va fitxar pel FC Barcelona, va retallar diferències, però no va poder impedir la victòria d’Argentina.
L’equip de Bilardo, després d’eliminar Bèlgica a les semifinals, amb dos gols més de Maradona, es va proclamar bicampiona mundial a l’estadi Azteca arran de superar 3-2 el combinat d’Alemanya Federal.
Diego Armando Maradona va fer en aquella càlida jornada mexicana el partit de la seva vida i va ser l’autor dels dos gols de la selecció que dirigia el controvertit Carlos Bilardo, dos gols molt diferents.
El primer el va aconseguir clarament amb la mà. Va sorprendre força que l’astre argentí fos capaç de superar en altura, malgrat la seva curta estatura, el gegant porter anglès Peter Shilton, però a la repetició es va observar com el Pelusa havia utilitzat la mà per batre el meta britànic. Quan se li va pregunar al crack per aquest fet, una vegada acabat el matx, va contestar que el gol l’havia realitzat “la mà de Déu”.
El segon gol (foto) va ser una autèntica obra d’art futbolística. Maradona va agafar la pilota més enllà del mig del camp i va començar a driblar tots els jugadors anglesos que li van sortir al pas, inclòs el porter Shilton, per marcar el gol potser més meravellós de la història. Quan a l’educat i gentleman seleccionador anglès Bobby Robson se li va preguntar per la polèmica del primer gol, va contestar més o menys el següent: “dóna igual. El segon ha valgut per dos”.
Un altre representant de la flema i el fair-play britànics, Gary Lineker, qui va ser màxim golejador del certamen i que aquell mateix estiu va fitxar pel FC Barcelona, va retallar diferències, però no va poder impedir la victòria d’Argentina.
L’equip de Bilardo, després d’eliminar Bèlgica a les semifinals, amb dos gols més de Maradona, es va proclamar bicampiona mundial a l’estadi Azteca arran de superar 3-2 el combinat d’Alemanya Federal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario