REAL MADRID
A favor:
Dependre d’ell mateix. Els blancs només depenen d’ells i saben que si guanyen el Mallorca al Santiago Bernabéu, són campions passi el que passi als altres estadis.
Fabio Capello (foto). L’italià és tot un especialista en tornejos on impera la regularitat i ha aconseguit ja vuit títols de lliga en la seva carrera d’entrenador (quatre amb el Milan, un amb el mateix Real Madrid, un amb el Roma i dos amb el Juventus, comptabilitzant el de l’any passat que finalment va perdre en els despatxos).
La dinàmica positiva. L’actual líder és l’equip que compta amb millor forma física i amb més bon estat mental en aquest final de Lliga.
En contra.
Jugar amb foc. Davant l’Espanyol (4-3), Recreativo (2-3) i Saragossa (2-2), el Real Madrid ha salvat els partits en els últims instants.
Un club en construcció o en transició. Fins i tot en el cas de guanyar la Lliga, penso que els blancs no són encara un equip madur i consolidat i això ho pot pagar debut a la pressió que tindrà el proper diumenge.
Excés d’eufòria. Malgrat que Capello i els jugadors ho han intentat frenar, l’eufòria exagerada mostrada pel president Ramón Calderón pot perjudicar força l’equip.
FC BARCELONA
A favor:
Ronaldinho. Després de perdre’s per sanció el derby davant l’Espanyol, el brasiler podria estar molt motivat l’última jornada.
Individualitats. Messi, Eto’o i el mateix Ronaldinho, malgrat que els dos darrers no es troben en un bon moment, són probablement els millors futbolistes de la Lliga espanyola.
Adversari assequible. El Gimnàstic, ja descendit de categoria matemàticament, sembla el rival més senzill dels aspirants al títol.
En contra:
La síndrome dels últims minuts. Si els marcadors tornessin a estar molt ajustats, al Barça li podria venir el pànic durant els últims instants arran d’haver perdut força punts aquesta temporada en els darrers moments.
Frank Rijkaard. L’home que, segons la meva opinió, ha estat el gran artífex del Barça campió i triomfant de les anteriors temporades, juntament amb el president Joan Laporta i Ronaldinho, està força desafortunat en l’actual campanya.
La mentalitat perduda. La mentalitat guanyadora que va portar el club blaugrana a conquistar la Champions League l'any passat, ha desaparegut de manera sorprenent i misteriosa en l’actual exercici.
SEVILLA
A favor:
Confiança. Després d’haver obtingut la Supercopa d’Europa i la Copa de la UEFA, per segon any consecutiu, i d’haver-se classificat per a la final de la Copa del Rei, el Sevilla té tota la confiança amb les seves possibilitats.
Equilibri. Penso que el Sevilla està més equilibrat en les diferents línies que Madrid i Barça.
Molt a guanyar. Els andalusos han d’esperar pràcticament un miracle per guanyar la Lliga. Per tant, tenen molt a guanyar i molt poc a perdre.
En contra:
Desavantatge. Els de Juande Ramos han d’esperar l’empat del Real Madrid, com a mínim, i la derrota del FC Barcelona, a més a més de guanyar el seu partit.
Forma física. Després d’una temporada amb tants partits, el Sevilla arriba força just en l’aspecte físic.
Rival difícil. El Vila-real, que a més s’hi juga la classificació per a la UEFA, sembla un adversari més complicat que Mallorca i Nàstic, contrincants de Madrid i Barça respectivament.
A favor:
Dependre d’ell mateix. Els blancs només depenen d’ells i saben que si guanyen el Mallorca al Santiago Bernabéu, són campions passi el que passi als altres estadis.
Fabio Capello (foto). L’italià és tot un especialista en tornejos on impera la regularitat i ha aconseguit ja vuit títols de lliga en la seva carrera d’entrenador (quatre amb el Milan, un amb el mateix Real Madrid, un amb el Roma i dos amb el Juventus, comptabilitzant el de l’any passat que finalment va perdre en els despatxos).
La dinàmica positiva. L’actual líder és l’equip que compta amb millor forma física i amb més bon estat mental en aquest final de Lliga.
En contra.
Jugar amb foc. Davant l’Espanyol (4-3), Recreativo (2-3) i Saragossa (2-2), el Real Madrid ha salvat els partits en els últims instants.
Un club en construcció o en transició. Fins i tot en el cas de guanyar la Lliga, penso que els blancs no són encara un equip madur i consolidat i això ho pot pagar debut a la pressió que tindrà el proper diumenge.
Excés d’eufòria. Malgrat que Capello i els jugadors ho han intentat frenar, l’eufòria exagerada mostrada pel president Ramón Calderón pot perjudicar força l’equip.
FC BARCELONA
A favor:
Ronaldinho. Després de perdre’s per sanció el derby davant l’Espanyol, el brasiler podria estar molt motivat l’última jornada.
Individualitats. Messi, Eto’o i el mateix Ronaldinho, malgrat que els dos darrers no es troben en un bon moment, són probablement els millors futbolistes de la Lliga espanyola.
Adversari assequible. El Gimnàstic, ja descendit de categoria matemàticament, sembla el rival més senzill dels aspirants al títol.
En contra:
La síndrome dels últims minuts. Si els marcadors tornessin a estar molt ajustats, al Barça li podria venir el pànic durant els últims instants arran d’haver perdut força punts aquesta temporada en els darrers moments.
Frank Rijkaard. L’home que, segons la meva opinió, ha estat el gran artífex del Barça campió i triomfant de les anteriors temporades, juntament amb el president Joan Laporta i Ronaldinho, està força desafortunat en l’actual campanya.
La mentalitat perduda. La mentalitat guanyadora que va portar el club blaugrana a conquistar la Champions League l'any passat, ha desaparegut de manera sorprenent i misteriosa en l’actual exercici.
SEVILLA
A favor:
Confiança. Després d’haver obtingut la Supercopa d’Europa i la Copa de la UEFA, per segon any consecutiu, i d’haver-se classificat per a la final de la Copa del Rei, el Sevilla té tota la confiança amb les seves possibilitats.
Equilibri. Penso que el Sevilla està més equilibrat en les diferents línies que Madrid i Barça.
Molt a guanyar. Els andalusos han d’esperar pràcticament un miracle per guanyar la Lliga. Per tant, tenen molt a guanyar i molt poc a perdre.
En contra:
Desavantatge. Els de Juande Ramos han d’esperar l’empat del Real Madrid, com a mínim, i la derrota del FC Barcelona, a més a més de guanyar el seu partit.
Forma física. Després d’una temporada amb tants partits, el Sevilla arriba força just en l’aspecte físic.
Rival difícil. El Vila-real, que a més s’hi juga la classificació per a la UEFA, sembla un adversari més complicat que Mallorca i Nàstic, contrincants de Madrid i Barça respectivament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario