Malgrat la seva clara i espectacular victòria a les eleccions de juny de 2003, tinc la sensació que Joan Laporta és un home que mai ha estat massa ben vist entre els socis del FC Barcelona. Si llavors es va proclamar president de l’entitat catalana va ser, entre d’altres factors, perquè el club blaugrana havia tocat fons durant l’etapa de Joan Gaspart i es va preferir un home que es trobava a l’extrem contrari del nuñisme, com era el cas de Laporta, que un candidat més moderat com Lluís Bassat, que a més va cometre força errors durant la campanya electoral.
Els tres primers anys de Laporta com a president van ser excel·lents, i això crec que no ho poden negar ni els seus adversaris més acèrrims, i per tant l’entorn va gaudir d’una tranquil·litat que poques vegades ha tingut lloc a l’entitat. No obstant, poc temps després de guanyar el Barça la Champions League a París, hi va haver la polèmica de les eleccions, si aquestes havien de convocar-se el 2006 o el 2007, i un intent d’inhabilitació del president i els seus directius per aquest tema.
Dues temporades molt dolentes han estat suficients per considerar Laporta un horrible president i un pèssim gestor. Tanmateix, quan el soci Oriol Giralt va presentar la moció de censura el passat mes de maig, pocs pensaven en l’èxit que ha acabat tenint. Moltes persones, i entre elles el mateix Laporta i els seus directius, creien llavors que la moció ni tan sols aconseguiria les signatures pertinents, però Giralt, malgrat que el Barça havia deixat ja de disputar partits oficials, en va presentar un munt, moltes més de les necessàries per tirar endavant la consulta.
Setmanes després va sortir en escena el que havia estat vice-president esportiu de Laporta durant les seves primeres dues temporades de mandat i que posteriorment, després de la seva dimissió el 2005, s’ha convertit en el seu rival més incòmode i perillós: Sandro Rosell. L’artífex dels fitxatges de Ronaldinho i Deco, curiosament dos futbolistes considerats transferibles aquest estiu (l’internacional portuguès fins i tot ja ha abandonat el club per fitxar pel Chelsea), va comentar públicament que donaria suport a la moció i que, en cas de prosperar, es presentaria a les eleccions subsegüents.
El passat diumenge es va votar la censura i, malgrat que el seu triomf no va arribar als dos terços que marquen els estatuts del club, va aconseguir una victòria extraordinària al superar el 60% dels vots escrutats. Les preguntes que ara es fan molts seguidors són les següents: és governable l’entitat ? Ha de continuar Laporta ?
Personalment, malgrat que la tasca global de Laporta com a president em sembla força positiva i que m’he mostrat contrari a la moció de censura, la qual m’ha semblat exagerada i inoportuna, penso que el màxim mandatari del Barça, una vegada es resolguin les altes i les baixes del club, hauria de presentar la dimissió i atorgar el càrrec a un home de la seva confiança, com és el cas de Ferran Soriano, o convocar noves eleccions.
Els tres primers anys de Laporta com a president van ser excel·lents, i això crec que no ho poden negar ni els seus adversaris més acèrrims, i per tant l’entorn va gaudir d’una tranquil·litat que poques vegades ha tingut lloc a l’entitat. No obstant, poc temps després de guanyar el Barça la Champions League a París, hi va haver la polèmica de les eleccions, si aquestes havien de convocar-se el 2006 o el 2007, i un intent d’inhabilitació del president i els seus directius per aquest tema.
Dues temporades molt dolentes han estat suficients per considerar Laporta un horrible president i un pèssim gestor. Tanmateix, quan el soci Oriol Giralt va presentar la moció de censura el passat mes de maig, pocs pensaven en l’èxit que ha acabat tenint. Moltes persones, i entre elles el mateix Laporta i els seus directius, creien llavors que la moció ni tan sols aconseguiria les signatures pertinents, però Giralt, malgrat que el Barça havia deixat ja de disputar partits oficials, en va presentar un munt, moltes més de les necessàries per tirar endavant la consulta.
Setmanes després va sortir en escena el que havia estat vice-president esportiu de Laporta durant les seves primeres dues temporades de mandat i que posteriorment, després de la seva dimissió el 2005, s’ha convertit en el seu rival més incòmode i perillós: Sandro Rosell. L’artífex dels fitxatges de Ronaldinho i Deco, curiosament dos futbolistes considerats transferibles aquest estiu (l’internacional portuguès fins i tot ja ha abandonat el club per fitxar pel Chelsea), va comentar públicament que donaria suport a la moció i que, en cas de prosperar, es presentaria a les eleccions subsegüents.
El passat diumenge es va votar la censura i, malgrat que el seu triomf no va arribar als dos terços que marquen els estatuts del club, va aconseguir una victòria extraordinària al superar el 60% dels vots escrutats. Les preguntes que ara es fan molts seguidors són les següents: és governable l’entitat ? Ha de continuar Laporta ?
Personalment, malgrat que la tasca global de Laporta com a president em sembla força positiva i que m’he mostrat contrari a la moció de censura, la qual m’ha semblat exagerada i inoportuna, penso que el màxim mandatari del Barça, una vegada es resolguin les altes i les baixes del club, hauria de presentar la dimissió i atorgar el càrrec a un home de la seva confiança, com és el cas de Ferran Soriano, o convocar noves eleccions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario