Cap país dels quals va pertànyer a l’Europa comunista va guanyar mai un campionat mundial (tampoc ho han aconseguit després de l’arribada de les democràcies), però en canvi si van assolir dos cops el títol de l’Eurocopa: la Unió Soviètica en aquesta primera edició de 1960 i Txecoslovàquia el 1976.
Durant aquell període, entre finals de la dècada dels 50 i inicis del decenni dels 60, el futbol de la part oriental d’Europa es trobava probablement en el millor moment de la seva història, doncs Txecoslovàquia seria el 1962 sots-campiona mundial a Xile, certamen on Iugoslàvia jugaria les semifinals.
El domini de les seleccions de l’est pel que fa al primer Europeu va ser innegable, doncs a la fase final, llavors només de quatre equips, hi van arribar tres conjunts de l’altra banda de l’anomenat “taló d’acer”: lògicament la URSS i precisament Iugoslàvia i Txecoslovàquia (tres estats que en l’actualitat no existeixen). França, que en va ser l’amfitriona, va ser l’únic membre de l’Europa occidental.
En semifinals, els soviètics no van tenir problemes per desfer-se dels txecoslovacs (3-0), mentre els iugoslaus van acabar eliminant França en un matx espectacular i molt igualat (5-4). A la final, jugada al Parc del Prínceps de París, la URSS es va imposar a Iugoslàvia amb dificultats (2-1): Metreveli i Poneldelink van fer els gols dels campions, que tenien en el porter Iaxin (foto) el seu home més carismàtic, i Galic fa fer l’única anotació de l’equip balcànic.
Durant aquell període, entre finals de la dècada dels 50 i inicis del decenni dels 60, el futbol de la part oriental d’Europa es trobava probablement en el millor moment de la seva història, doncs Txecoslovàquia seria el 1962 sots-campiona mundial a Xile, certamen on Iugoslàvia jugaria les semifinals.
El domini de les seleccions de l’est pel que fa al primer Europeu va ser innegable, doncs a la fase final, llavors només de quatre equips, hi van arribar tres conjunts de l’altra banda de l’anomenat “taló d’acer”: lògicament la URSS i precisament Iugoslàvia i Txecoslovàquia (tres estats que en l’actualitat no existeixen). França, que en va ser l’amfitriona, va ser l’únic membre de l’Europa occidental.
En semifinals, els soviètics no van tenir problemes per desfer-se dels txecoslovacs (3-0), mentre els iugoslaus van acabar eliminant França en un matx espectacular i molt igualat (5-4). A la final, jugada al Parc del Prínceps de París, la URSS es va imposar a Iugoslàvia amb dificultats (2-1): Metreveli i Poneldelink van fer els gols dels campions, que tenien en el porter Iaxin (foto) el seu home més carismàtic, i Galic fa fer l’única anotació de l’equip balcànic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario