Itàlia, dos anys després de fracassar espectacularment en el Mundial d’Anglaterra (va ser eliminada per Corea del Nord) i dos abans d’arribar a la final del de Mèxic, va ser l’encarregada d’organitzar la tercera edició de l’Eurocopa, per a la fase final de la qual van classificar-se també Anglaterra, vigent campiona del món, la Unió Soviètica, campiona del torneig el 1960 i sots-campiona el 1964, i Iugoslàvia, finalista de la primera edició realitzada a França.
En semifinals, la selecció amfitriona va necessitar arribar a la tanda de penals per eliminar la URSS, després d’igualar sense gols, mentre que Iugoslàvia, gràcies a un solitari gol de Dzajic, va batre Anglaterra, que començava a demostrar que el seu títol mundial a Wembley havia estat un èxit aïllat i circumstancial.
Si Itàlia ho va passar fatal per aconseguir el pas a la final, en aquesta va haver de patir també molt per obtenir el triomf i el consegüent títol continental. L’estadi Olímpic de Roma va haver d’albergar dos partits, doncs en el primer l’Squadra Azzurra va empatar davant la selecció balcànica (1-1), amb gols de Domenghini i de nou Dzajic. En el matx de desempat, el combinat local va vèncer (2-0), amb anotacions del mític Riva i Anastasi.
El conjunt italià, dirigit per Ferruccio Valcareggi, comptava llavors amb un dels millors equips de la seva història, destacant-hi homes com Zoff, qui 14 anys més tard guanyaria amb 40 el Mundial d’Espanya, Burgnich, Facchetti (a la foto amb el trofeu), Mazzola o el citat Riva.
En semifinals, la selecció amfitriona va necessitar arribar a la tanda de penals per eliminar la URSS, després d’igualar sense gols, mentre que Iugoslàvia, gràcies a un solitari gol de Dzajic, va batre Anglaterra, que començava a demostrar que el seu títol mundial a Wembley havia estat un èxit aïllat i circumstancial.
Si Itàlia ho va passar fatal per aconseguir el pas a la final, en aquesta va haver de patir també molt per obtenir el triomf i el consegüent títol continental. L’estadi Olímpic de Roma va haver d’albergar dos partits, doncs en el primer l’Squadra Azzurra va empatar davant la selecció balcànica (1-1), amb gols de Domenghini i de nou Dzajic. En el matx de desempat, el combinat local va vèncer (2-0), amb anotacions del mític Riva i Anastasi.
El conjunt italià, dirigit per Ferruccio Valcareggi, comptava llavors amb un dels millors equips de la seva història, destacant-hi homes com Zoff, qui 14 anys més tard guanyaria amb 40 el Mundial d’Espanya, Burgnich, Facchetti (a la foto amb el trofeu), Mazzola o el citat Riva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario