
A partir de l’Eurocopa de 1980, la UEFA va decidir incrementar a vuit el número d’equips en la fase final. Itàlia, que ja havia organitzat el torneig 12 anys abans, en va ser el país amfitrió en un campionat per al qual també es van classificar Alemanya Federal, Anglaterra, Bèlgica, Espanya, Grècia, Holanda i la vigent campiona Txecoslovàquia.
Espanya tornava a una fase final d’un campionat continental, fet que no succeïa des del seu triomf de 1964. L’equip que dirigia Laszlo Kubala, que va abandonar la selecció a la fi del torneig després d’11 anys en el càrrec, va passar amb més pena que glòria per Itàlia, amb un esperançador empat inicial davant l’equip local, però amb unes decebedores derrotes contra Bèlgica i Anglaterra.
Els primers dels dos grups de quatre integrants es classificaven directament per a la final, sense la disputa de semifinals, i els finalistes en van ser Alemanya i Bèlgica, dirigida per Guy Thijs i la qual va ser la gran revelació i sensació del torneig amb jugadors com Pfaff, Gerets, Van Moer, Vandereycken, Van der Elst o Ceulemans. Els belgues van deixar Itàlia fora de la final i els amfitrions es van haver de consolar jugant la lluita pel tercer lloc, que van perdre als penals contra Txecoslovàquia, mentre la sots-campiona dels darrers dos últims mundials, Holanda, va iniciar en aquella Eurocopa una llarga decadència.
Malgrat el joc molt tàctic i incòmode de Bèlgica, amb un sistema defensiu molt assajat i el qual deixava repetidament en fora de joc els davanters rivals, Alemanya (foto) es va acabar enduent la final, jugada a l’estadi Olímpic de Roma, per 2 a 1. Hrubesch va ser el gran heroi del partit amb dos gols, mentre que Vandereycken va aconseguir un momentani empat. En el conjunt germànic, preparat per Jupp Derwall, substitut del mític Helmut Schön, hi brillaven també futbolistes com Schumacher, Kaltz, Förster, Stielike, Rummenigge, gran estrella de l’equip, Allofs, màxim anotador del torneig, i un jove Schuster, que va fer un campionat espectacular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario