Ronaldinho acaba de fitxar pel Milan i tanca d’aquesta manera una etapa de cinc anys al FC Barcelona, la qual n’ha tingut tres d’excepcionals, que probablement el coronen com el millor jugador de la història de l’entitat, i d’altres dos per oblidar.
És molt complicat comparar diferents èpoques futbolístiques i personalment no vaig poder apreciar a mites barcelonistes com Josep Samitier, Antoni Ramallets, Estanislau Basora o el gran Laszlo Kubala, però segons la meva opinió Ronaldinho ha estat, des dels anys 70 a ençà, el millor futbolista del club català, per davant de jugadors tan importants com Johan Cruyff, Bernd Schuster, Diego Armando Maradona, Ronald Koeman, Michael Laudrup o Hristo Stoitxkov.
Les cinc temporades del brasiler al club blaugrana han tingut les següents característiques:
Temporada 2003/2004. Malgrat que el Manchester United li oferia un contracte més alt i que el Real Madrid galàctic li havia fet una proposta si fitxava un any més tard, Ronaldinho va preferir venir al Barça, entitat que llavors es trobava enfonsada en una de les crisis més greus de la seva època contemporània. Sandro Rosell, en aquell moment vice-president esportiu del club, en va ser el gran artífex del fitxatge. Penso que aquella primera campanya va ser la millor del brasiler al Camp Nou perquè va aixecar un equip deprimit, al qual li va contagiar alegria i optimisme, i va posar en marxa el cercle virtuós que el president Joan Laporta havia promès durant les eleccions. Alguns dels seus gols, com el que li va fer al Sevilla de matinada a l’estadi barcelonista o l’aconseguit al Sadar de Pamplona, van ser extraordinaris.
Temporada 2004/2005. No va tenir uns inicis massa positius i va iniciar l’exercici amb problemes arran de lesionar-se a la final de la Copa Catalunya, disputada a finals d’agost. Tanmateix, una vegada va agafar la forma, es va convertir en el gran líder de l’equip, el qual ja comptava aquella campanya amb Deco i Samuel Eto’o, els altres dos cracks de l’equip que va dirigir Frank Rijkaard. Ronaldinho va ser clau en la consecució del campionat de Lliga, primer títol oficial que el club aconseguia des de 1999, i va fer gols decisius en jornades trascendents. La decepció va ser la Champions League, torneig en què el Barça es va quedar en vuitens de final, però la UEFA va elegir un gol del brasiler a Stamford Bridge com el millor del campionat. El mitja punta va obtenir al gener el seu primer “FIFA World Player”.
Temporada 2005/2006. La gran campanya del Barça de Rijkaard, en què es va tornar a aconseguir el campionat de Lliga i es va conquistar la Lliga de Campions a l’estadi de Saint-Denis, a més de la Supercopa d’Espanya. Ronaldinho va fer una temporada magistral i, per exemple, ningú ha oblidat la seva exhibició al Santiago Bernabéu (0-3), en què el crack va fer dos gols sensacionals que fins i tot va aplaudir el coliseu blanc. Pel que fa a la Champions, el mitja punta va fer un torneig meravellós, especialment en les eliminatòries de vuitens de final contra el Chelsea i de semifinals davant el Milan. Quant a la final contra l’Arsenal (2-1), va estar més apagat i el protagonisme va ser per a altres futbolistes com Víctor Valdés, Juliano Belletti, que va fer el gol del triomf, Henrik Larsson o Etoo, que va anotar el primer gol. Ronaldinho va guanyar al desembre la seva primera “Pilota d’Or” i al gener el seu segon “FIFA World Player”.
Temporada 2006/2007. Tot va començar molt bé perquè l’equip va guanyar la segona Supercopa espanyola i Ronaldinho va aconseguir el premi al millor jugador de la Champions 2005/2006, però aviat s’iniciaria l’era de l’autocomplaença, el divisme i la decadència. S’ha de reconèixer que Ronaldinho va fer molts gols, quasi tots a pilota parada, i que es va posar l’equip a l’esquena durant les moltes jornades en què Eto’o i Leo Messi van estar lesionats, però el brasiler va tenir durant tot l’exercici una forma física lamentable, la qual li va impedir fer grans jugades individuals. El pitjor de tot, però, van ser les continuades absències en els entrenaments, amb interminables sessions al gimnàs, i les suposades sortides nocturnes. Destacar el seu gran gol de xilena contra el Vila-real, que va donar la volta al món.
Temporada 2007/2008. Un autèntic desastre i en aquest cas ni tan sols es pot dir que es posés l’equip a l’esquena, encara que va fer algun gol a pilota parada i en va aconseguir un d’extraordinari de xilena al Vicente Calderón, la qual ha estat la seva última gran imatge com a blaugrana. Les suposades sortides nocturnes van continuar, malgrat que Laporta havia amenaçat en aplicar el codi intern, la seva manca d’intensitat en el entrenaments va ser evident, la forma física profundament baixa i el seu últim partit va tenir lloc el mes de març, debut a seguides i polèmiques lesions, doncs algunes d’elles van tenir fins i tot molt poca credibilitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario