Mundial d’Argentina 1978: França torna a la fase final d’una Copa del Món després de 12 anys d’absència i es presenta amb un equip molt jove a les ordres de Michel Hidalgo, un dels integrants com a futbolista del gran Stade de Reims dels anys 50, amb homes de gran futur com Michel Plantini, llavors jugador del modest Nancy, o Dominique Rocheteau, figura del Saint-Etienne que dos anys abans havia disputat la final de la Copa d’Europa.
França no va superar la fase de grups del torneig organitzat al país sud-americà, però el seu joc va ser força atractiu i va mostrar una qualitat extraordinària. La inexperiència i el fet d’estar integrat en l’anomenat “grup de la mort”, juntament amb el país amfitrió, Itàlia i Hongria, van ser les màximes adversitats del conjunt d’Hidalgo.
Després de no classificar-se per a l’Eurocopa de 1980, celebrada a Itàlia, França va esclatar dos anys més tard al Mundial d’Espanya. Platini, llavors jugador del Saint–Etienne, tenia ja la consideració de gran estrella i al combinat gal, que seguia dirigint Hidalgo, hi destacaven també, a més del citat Rocheteau, homes com Joel Bats, Manuel Amorós, Maxime Bossis, Patrick Battiston, Alain Giresse, Jean Tygana o Bruno Bellone. La selecció bleu, mitjançant un futbol esplèndid, va arribar a les semifinals d’aquell campionat, eliminatòria en la qual va caure davant Alemanya a la tanda de penals, malgrat tenir un avantatge, ja durant la pròrroga, de 3 a 1.
El 1984 França va organitzar la setena edició de l’Eurocopa i va aconseguir el primer títol de la seva història. Amb un estel·lar Platini, llavors ja gran figura del Juventus, el conjunt d’Hidalgo es va imposar a Dinamarca, Bèlgica i Iugoslàvia a la fase de grups, va superar amb moltes dificultats Portugal a les semifinals, després d’haver de remuntar a la pròrroga (3-2), amb el sorprenent defensa Jean-François Domergue com a jugador més destacat, i va vèncer Espanya a la gran final a l’Estadi del Parc dels Prínceps de París (2-0), amb gols de Platini i Bellone. Luis Fernández era la incorporació més important en relació al Mundial espanyol.
L’últim gran torneig disputat per la França de Platini, que ja havia guanyat les seves tres Pilotes d’Or consecutives, va ser el Mundial de Mèxic jugat el 1986, amb el campió olímpic a los Angeles 1984, Henri Michel, com a nou seleccionador. Els bleus van tornar a realitzar un joc excel·lent, però una altra vegada les semifinals, i de nou Alemanya, van suposar una barrera pel conjunt francès.
Aquella França va ser un magnífic equip, però probablement hagués pogut aconseguir més èxits i millors resultats d’haver comptat amb més ofici, mentalitat guanyadora i competivitat en els moments més importants, els mateixos en què va ser eliminada per Alemanya als Mundials d’Espanya i Mèxic. A finals dels 90, després d’una llarga “travessia pel desert”, va aparèixer una generació que si que va tenir aquestes característiques i, de la mà de futbolistes com Zinedine Zidane, Laurent Blanc, Didier Deschamps o Thierry Henry, es va proclamar per primer cop campiona del món el 1998 i per segona vegada d’Europa el 2000.
Entrenadors: Michel Hidalgo i Henri Michel.
Un onze: Bats, Amorós, Battiston, Tresor, Bossis, Tigana, Fernandez, Platini, Giresse, Bellone i Rocheteau.
El més positiu: Michel Platini, un dels millors futbolistes del món de la dècada dels 80 / el títol de l'Eurocopa l'any 1984 / el nivell tècnic.
El més negatiu: la manca d'ofici en les semifinals mundialistes / el factor físic / la decadència d'aquell equip va obrir una profunda crisi en la selecció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario