Dades generals del campió
Seleccionador: Luis Aragonés.
Estrella: Xavi (foto).
Altres jugadors clau: Casillas, Villa i Torres.
Onze tipus: Casillas, Ramos, Puyol, Marchena, Capdevila, Iniesta, Senna, Xavi, Silva, Villa i Torres.
Els altres seleccionats: Reina, Palop, Arbeloa, Juanito, Albiol, Navarro, Cazorla, Alonso, De la Red, Cesc, Sergio García i Güiza.
El millor: joc i resultats es fusionen a la perfecció.
El pitjor: les crítiques a Luis Aragonés abans de començar el torneig.
Dades generals del torneig
Final: Espanya - Alemanya, 1-0.
Gol: Torres.
Seu: Prater Ernest Happel (Viena).
Semifinalistes: Rússia i Turquia.
Equip revelació: Espanya.
Millor jugador: Xavi (Espanya).
Màxim golejador: Villa (Espanya).
Onze del campionat: Casillas (Espanya), Altintop (Turquia), Puyol (Espanya), Lahm (Alemanya), Zhirkov (Rússia), Schweinsteiger (Alemanya), Senna (Espanya), Xavi (Espanya), Arxavin (Rússia), Villa (Espanya) i Torres (Espanya).
En un moment en què pràcticament ningú ho esperava, malgrat la indubtable qualitat tècnica de la selecció, Espanya s’ha proclamat per segon cop en la seva història campiona d’Europa. Les deu claus del triomf poden ser les següents:
- Un tècnic amb personalitat. Ha estat un referent durant tota la seva trajectòria d’entrenador i amb la selecció ha donat una nova mostra d’independència. Malgrat totes les crítiques i pressions, especialment per part de la premsa de Madrid, perquè s’endugués Raúl al torneig, el preparador d’Hortaleza no es va arronsar i va deixar el capità del Real Madrid a Espanya.
- Un grup unit. Es tracta d’una altra de les grans virtuts d’Aragonés, doncs és un un home que sempre ha defensat els futbolistes, com va demostrar fa vint anys al famós Motí de l’Hesperia quan era entrenador del FC Barcelona. Ha aconseguit unir els molts planters que ha dirigit i no es coneix encara cap jugador que n’hagi parlat malament de la seva persona.
- Una selecció amb molta classe. Pocs equips d’Espanya han comptat amb futbolistes tècnicament tan ben dotats com l’actual: Xavi Hernández, elegit millor jugador del certamen, Andrés Iniesta, David Silva, Cesc Fàbregas, David Villa, màxim golejador del torneig, Fernando Torres...
- L’equilibri. Aquesta selecció espanyola no només ha comptat amb futbolistes de talent i classe sinó que també ha disposat de jugadors en els quals preval el físic i la lluita. El treball de Marcos Senna al centre del camp ha estat espectacular i el duo central de la defensa format per Carles Puyol i Carlos Marchena, del qual es tenien enormes dubtes abans d’iniciar-se el campionat, ha funcionat força bé.
- Un onze molt clar. Aragonés, llevat de la final en què no va poder alinear Villa per lesió, ha presentat en tots els partits el mateix onze inicial. Malgrat que en un moment donat homes com Cazorla, Cesc i Güiza han fet mèrits per ser titulars, l’entrenador madrileny ha preferit posar les coses ben clares durant tot el torneig.
- Superar per fi els quarts de final. En el pla moral i psicològic, va ser molt important arribar a unes semifinals d’un gran torneig, fet que no succeïa des de 1984, i a més arran de vèncer un equip tan incòmode i competitiu com la selecció italiana, vigent campiona del món.
- Absència de “vedettisme”. A pesar de la qualitat de molts dels jugadors espanyols que han estat presents en l’Eurocopa, cap o gairebé cap és distingeix per anar d’estrella i quan ha hagut alguna temptativa de fer-ho, com han estat els casos de Sergio Ramos i Torres, Luis ho ha aturat amb autoritat i energia.
- Absència de caps de vestidor. Tots recordem quan, en altres èpoques de l’equip estatal, hi havia jugadors que influenciaven o fins i tot imposaven algunes decisions als seleccionadors de torn i en tenim exemples com els integrants de l’anomenada Quinta del Buitre, la qual va acabar fent desaparèixer amb polèmica Javier Clemente, o més recentment en homes com Fernando Hierro o el mateix Raúl. Malgrat la presència de veterans com Casillas, Puyol o Xavi, aquests s’han dedicat a jugar i prou.
- L’ombra del Dream Team. Un dels equips que més bon futbol ha desenvolupat i millor palmarès ha assolit en les últimes dues dècades ha estat el FC Barcelona de Johan Cruyff, conegut com el Dream Team. La selecció espanyola ha recordat moltes vegades aquell gran conjunt i alguns dels seus futbolistes, Xavi, Iniesta i Cesc, s’han format a la Masia seguint les directrius que el seu dia va imposar l’holandès.
- Mal moment de grans europeus. És cert que el campió sempre ho és per mèrits propis i més en el cas d’aquesta selecció espanyola que ha realitzat un joc fantàstic i espectacular. Tanmateix, s’ha de recordar que conjunts com Itàlia i França, finalistes de l’últim mundial, s’han presentat a l’Eurocopa en hores molt baixes.
Seleccionador: Luis Aragonés.
Estrella: Xavi (foto).
Altres jugadors clau: Casillas, Villa i Torres.
Onze tipus: Casillas, Ramos, Puyol, Marchena, Capdevila, Iniesta, Senna, Xavi, Silva, Villa i Torres.
Els altres seleccionats: Reina, Palop, Arbeloa, Juanito, Albiol, Navarro, Cazorla, Alonso, De la Red, Cesc, Sergio García i Güiza.
El millor: joc i resultats es fusionen a la perfecció.
El pitjor: les crítiques a Luis Aragonés abans de començar el torneig.
Dades generals del torneig
Final: Espanya - Alemanya, 1-0.
Gol: Torres.
Seu: Prater Ernest Happel (Viena).
Semifinalistes: Rússia i Turquia.
Equip revelació: Espanya.
Millor jugador: Xavi (Espanya).
Màxim golejador: Villa (Espanya).
Onze del campionat: Casillas (Espanya), Altintop (Turquia), Puyol (Espanya), Lahm (Alemanya), Zhirkov (Rússia), Schweinsteiger (Alemanya), Senna (Espanya), Xavi (Espanya), Arxavin (Rússia), Villa (Espanya) i Torres (Espanya).
En un moment en què pràcticament ningú ho esperava, malgrat la indubtable qualitat tècnica de la selecció, Espanya s’ha proclamat per segon cop en la seva història campiona d’Europa. Les deu claus del triomf poden ser les següents:
- Un tècnic amb personalitat. Ha estat un referent durant tota la seva trajectòria d’entrenador i amb la selecció ha donat una nova mostra d’independència. Malgrat totes les crítiques i pressions, especialment per part de la premsa de Madrid, perquè s’endugués Raúl al torneig, el preparador d’Hortaleza no es va arronsar i va deixar el capità del Real Madrid a Espanya.
- Un grup unit. Es tracta d’una altra de les grans virtuts d’Aragonés, doncs és un un home que sempre ha defensat els futbolistes, com va demostrar fa vint anys al famós Motí de l’Hesperia quan era entrenador del FC Barcelona. Ha aconseguit unir els molts planters que ha dirigit i no es coneix encara cap jugador que n’hagi parlat malament de la seva persona.
- Una selecció amb molta classe. Pocs equips d’Espanya han comptat amb futbolistes tècnicament tan ben dotats com l’actual: Xavi Hernández, elegit millor jugador del certamen, Andrés Iniesta, David Silva, Cesc Fàbregas, David Villa, màxim golejador del torneig, Fernando Torres...
- L’equilibri. Aquesta selecció espanyola no només ha comptat amb futbolistes de talent i classe sinó que també ha disposat de jugadors en els quals preval el físic i la lluita. El treball de Marcos Senna al centre del camp ha estat espectacular i el duo central de la defensa format per Carles Puyol i Carlos Marchena, del qual es tenien enormes dubtes abans d’iniciar-se el campionat, ha funcionat força bé.
- Un onze molt clar. Aragonés, llevat de la final en què no va poder alinear Villa per lesió, ha presentat en tots els partits el mateix onze inicial. Malgrat que en un moment donat homes com Cazorla, Cesc i Güiza han fet mèrits per ser titulars, l’entrenador madrileny ha preferit posar les coses ben clares durant tot el torneig.
- Superar per fi els quarts de final. En el pla moral i psicològic, va ser molt important arribar a unes semifinals d’un gran torneig, fet que no succeïa des de 1984, i a més arran de vèncer un equip tan incòmode i competitiu com la selecció italiana, vigent campiona del món.
- Absència de “vedettisme”. A pesar de la qualitat de molts dels jugadors espanyols que han estat presents en l’Eurocopa, cap o gairebé cap és distingeix per anar d’estrella i quan ha hagut alguna temptativa de fer-ho, com han estat els casos de Sergio Ramos i Torres, Luis ho ha aturat amb autoritat i energia.
- Absència de caps de vestidor. Tots recordem quan, en altres èpoques de l’equip estatal, hi havia jugadors que influenciaven o fins i tot imposaven algunes decisions als seleccionadors de torn i en tenim exemples com els integrants de l’anomenada Quinta del Buitre, la qual va acabar fent desaparèixer amb polèmica Javier Clemente, o més recentment en homes com Fernando Hierro o el mateix Raúl. Malgrat la presència de veterans com Casillas, Puyol o Xavi, aquests s’han dedicat a jugar i prou.
- L’ombra del Dream Team. Un dels equips que més bon futbol ha desenvolupat i millor palmarès ha assolit en les últimes dues dècades ha estat el FC Barcelona de Johan Cruyff, conegut com el Dream Team. La selecció espanyola ha recordat moltes vegades aquell gran conjunt i alguns dels seus futbolistes, Xavi, Iniesta i Cesc, s’han format a la Masia seguint les directrius que el seu dia va imposar l’holandès.
- Mal moment de grans europeus. És cert que el campió sempre ho és per mèrits propis i més en el cas d’aquesta selecció espanyola que ha realitzat un joc fantàstic i espectacular. Tanmateix, s’ha de recordar que conjunts com Itàlia i França, finalistes de l’últim mundial, s’han presentat a l’Eurocopa en hores molt baixes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario