Una cosa que em sorprèn molt de l’afecció del FC Barcelona, encara que pugui tractar-se d’una minoria, és el menyspreu i les protestes cap a la persona de Johan Cruyff.
No discutiré els errors, alguns d’ells de ben grossos, que ha tingut l’holandès en les seves etapes al club català, primer com a futbolista i més tard com a entrenador. En la faceta de jugador només va rendir com a gran estrella la primera de les cinc temporades que va romandre al Camp Nou, va aconseguir fer fora un entrenador de la vàlua de Hennes Weisweiller i va marxar de l’entitat amb només un campionat de Lliga i un altre de la Copa del Rei.
Com a tècnic, Cruyff va necessitar tres anys per construir un equip plenament triomfant, va acomiadar de mala manera alguns jugadors com Andoni Zubizarreta i la seva tasca els últims dos anys va ser força dolenta i fins i tot estranya, amb fitxatges que pràcticament ningú va entendre. Igualment, ha demostrat ser un home molt rancuniós i és sorprenent que, després de 12 anys, encara no s’hagi reconciliat amb el que va ser gran amic i ajudant Carles Rexach.
Ara bé, Cruyff, en la seva època d’entrenador de l’anomenat Dream Team, va aconseguir canviar totalment el paper que l’entitat blaugrana havia desenvolupat des d’inicis de la dècada dels 60. El Barça va passar de ser un equip perdedor, que deixava de guanyar lligues de forma increïble, que era superat en una final de la Copa d’Europa on ho tenia tot a favor o que no era capaç d'aguantar ni la pressió ni l’entorn, a convertir-se en un conjunt amb mentalitat guanyadora, ofici, caràcter i admirat arreu del món.
Cruyff, sense oblidar que va ser l’entrenador que va donar el primer títol de la Copa d’Europa a l’entitat catalana, té encara marques històriques del club: va romandre 8 anys a la banqueta (el segueix el seu compatriota Marinus Michels amb 6) i va conquistar quatre lligues consecutives, quan amb la resta de preparadors mai s’han aconseguit més de dues seguides.
Crec que Cruyff, amb tots els seus defectes, hauria de ser considerat un mite del barcelonisme, però alguns no ho veuen així.
No discutiré els errors, alguns d’ells de ben grossos, que ha tingut l’holandès en les seves etapes al club català, primer com a futbolista i més tard com a entrenador. En la faceta de jugador només va rendir com a gran estrella la primera de les cinc temporades que va romandre al Camp Nou, va aconseguir fer fora un entrenador de la vàlua de Hennes Weisweiller i va marxar de l’entitat amb només un campionat de Lliga i un altre de la Copa del Rei.
Com a tècnic, Cruyff va necessitar tres anys per construir un equip plenament triomfant, va acomiadar de mala manera alguns jugadors com Andoni Zubizarreta i la seva tasca els últims dos anys va ser força dolenta i fins i tot estranya, amb fitxatges que pràcticament ningú va entendre. Igualment, ha demostrat ser un home molt rancuniós i és sorprenent que, després de 12 anys, encara no s’hagi reconciliat amb el que va ser gran amic i ajudant Carles Rexach.
Ara bé, Cruyff, en la seva època d’entrenador de l’anomenat Dream Team, va aconseguir canviar totalment el paper que l’entitat blaugrana havia desenvolupat des d’inicis de la dècada dels 60. El Barça va passar de ser un equip perdedor, que deixava de guanyar lligues de forma increïble, que era superat en una final de la Copa d’Europa on ho tenia tot a favor o que no era capaç d'aguantar ni la pressió ni l’entorn, a convertir-se en un conjunt amb mentalitat guanyadora, ofici, caràcter i admirat arreu del món.
Cruyff, sense oblidar que va ser l’entrenador que va donar el primer títol de la Copa d’Europa a l’entitat catalana, té encara marques històriques del club: va romandre 8 anys a la banqueta (el segueix el seu compatriota Marinus Michels amb 6) i va conquistar quatre lligues consecutives, quan amb la resta de preparadors mai s’han aconseguit més de dues seguides.
Crec que Cruyff, amb tots els seus defectes, hauria de ser considerat un mite del barcelonisme, però alguns no ho veuen així.
No hay comentarios:
Publicar un comentario