La República Federal d’Alemanya sorprenentment no havia arribat mai a una fase final de l’Eurocopa fins a la quarta edició celebrada a Bèlgica el 1972. Per als germànics va ser, però, arribar i moldre perquè es van proclamar campions continentals, iniciant-se llavors la millor època de la selecció, la qual aconseguiria la plenitud amb el títol mundial assolit el 1974.
En aquella Alemanya campiona d’Europa hi brillaven molts dels futbolistes que conquistarien dos anys més tard la corona mundial, com eren els casos de l’entrenador Helmuth Schön i de jugadors com Maier (a la foto amb el trofeu), Beckenbauer, Breitner, Höness, Netzer, Heynckes o Müller, que acabaria com a màxim anotador del torneig, marcant quatre dels cinc gols que va aconseguir el seu equip al campionat.
En semifinals, l’equip de la llavors també anomenada Alemanya Occidental va superar amb força problemes l’amfitriona Bèlgica (2-1). En l’altre matx de la penúltima ronda, la Unió Soviètica, que disputava la seva quarta fase final consecutiva del torneig, va vèncer Hongria també amb dificultats (1-0).
En la gran final, amb seu a l’estadi Heysel de Brussel·les, Alemanya va ser molt superior a la URSS i es va imposar al conjunt soviètic, que comptava amb futbolistes com Rudakov, Kolotov o Onistxencko, per 3 a 0, amb dos gols de Müller i un de Wimmer.
En aquella Alemanya campiona d’Europa hi brillaven molts dels futbolistes que conquistarien dos anys més tard la corona mundial, com eren els casos de l’entrenador Helmuth Schön i de jugadors com Maier (a la foto amb el trofeu), Beckenbauer, Breitner, Höness, Netzer, Heynckes o Müller, que acabaria com a màxim anotador del torneig, marcant quatre dels cinc gols que va aconseguir el seu equip al campionat.
En semifinals, l’equip de la llavors també anomenada Alemanya Occidental va superar amb força problemes l’amfitriona Bèlgica (2-1). En l’altre matx de la penúltima ronda, la Unió Soviètica, que disputava la seva quarta fase final consecutiva del torneig, va vèncer Hongria també amb dificultats (1-0).
En la gran final, amb seu a l’estadi Heysel de Brussel·les, Alemanya va ser molt superior a la URSS i es va imposar al conjunt soviètic, que comptava amb futbolistes com Rudakov, Kolotov o Onistxencko, per 3 a 0, amb dos gols de Müller i un de Wimmer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario