Quan es van conèixer els equips que disputarien la fase final de l’Eurocopa de 1976 celebrada a l’antiga Iugoslàvia – el país amfitrió, Alemanya Federal, Holanda i Txecoslovàquia – quasi tothom presagiava i desitjava la repetició de la final del Mundial de 1974, entre alemanys i neerlandesos.
Tanmateix, sense que a penes ningú li donés cap possibilitat, va aparèixer Txecoslovàquia (foto), un equip que va ser incapaç de classificar-se pels mundials de 1974 i 1978, però que en canvi va sorprendre, meravellar i impressionar en el campionat europeu de 1976 amb homes com Viktor, Capkovic, Ondrus, Svehlik, Dobias, Panenka, Masny o Nehoda, els quals eren entrenats per Vaclav Jezek.
En semifinals, els txecoslovacs van ser molt superiors a l’Holanda de Johan Cruyff, que va disputar a terres balcàniques el seu últim gran torneig amb el combinat Oranje, i va vèncer per 3 a 1. En l’altre matx, Alemanya va superar per 4 a 2 el conjunt iugoslau, amb un hat-trick de Dieter Müller, substitut de Gerd Müller, que havia ja abandonat la selecció germànica.
Pel que fa a la final, jugada a l’estadi de l’Estrella Roja de Belgrad, anomenat popularment com el petit Maracaná, Txecoslovàquia (foto) es va situar amb un clar 2 a 0, gràcies a les anotacions de Svehlic i Dobias, però aquella Alemanya mai es rendia i, amb el seu característic ofici, va igualar amb gols de Müller i Holzenbein, aquest darrer ja en el minut 90. En la tanda de penals, el conjunt txecoslovac es va endur el títol, mitjançant l’històric i singular llançament de Panenka, el qual va crear escola.
Tanmateix, sense que a penes ningú li donés cap possibilitat, va aparèixer Txecoslovàquia (foto), un equip que va ser incapaç de classificar-se pels mundials de 1974 i 1978, però que en canvi va sorprendre, meravellar i impressionar en el campionat europeu de 1976 amb homes com Viktor, Capkovic, Ondrus, Svehlik, Dobias, Panenka, Masny o Nehoda, els quals eren entrenats per Vaclav Jezek.
En semifinals, els txecoslovacs van ser molt superiors a l’Holanda de Johan Cruyff, que va disputar a terres balcàniques el seu últim gran torneig amb el combinat Oranje, i va vèncer per 3 a 1. En l’altre matx, Alemanya va superar per 4 a 2 el conjunt iugoslau, amb un hat-trick de Dieter Müller, substitut de Gerd Müller, que havia ja abandonat la selecció germànica.
Pel que fa a la final, jugada a l’estadi de l’Estrella Roja de Belgrad, anomenat popularment com el petit Maracaná, Txecoslovàquia (foto) es va situar amb un clar 2 a 0, gràcies a les anotacions de Svehlic i Dobias, però aquella Alemanya mai es rendia i, amb el seu característic ofici, va igualar amb gols de Müller i Holzenbein, aquest darrer ja en el minut 90. En la tanda de penals, el conjunt txecoslovac es va endur el títol, mitjançant l’històric i singular llançament de Panenka, el qual va crear escola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario