El 1964 la selecció espanyola va aconseguir el seu primer títol oficial que hi figura en el seu palmarès, anterior als JJ OO de 1992, l'Eurocopa de 2008, el Mundial de 2010 i l'Europeu de 2012.
Malgrat que Espanya va fracassar rotundament en el mundials disputats a Xile, el 1962, i a Anglaterra, el 1966, no és gens estrany que el conjunt que dirigia Juan Villalonga, el mateix entrenador que va donar les dues primeres Copes d’Europa al Real Madrid, es fes amb el títol continental perquè poques vegades el futbol espanyol ha tingut tantes i tan bones individualitats com llavors: Iríbar, Rivilla, Olivella, Calleja, Zoco, Collar, Fusté, Suárez, Peiró, Amancio, Pereda, Lapetra o Marcelino.
La Unió Soviètica, campiona de la primera edició, Hongria i la sorprenent Dinamarca van ser els altres equips que van classificar-se per a la fase final, la qual es va portar a terme als estadis Santiago Bernabéu de Madrid i Camp Nou de Barcelona. En semifinals, Espanya va superar amb dificultats Hongria a l'estadi barcelonista (2-1) i la URSS no va tenir problemes davant Dinamarca al Bernabéu (3-0).
A la final, jugada a Madrid, Espanya va vèncer la selecció soviètica per 2 a 1. El blaugrana Pereda va inaugurar el marcador, Khoussainov va igualar el resultat i, en el tram final del partit, el davanter del Saragossa Marcelino va fer el gol del triomf (a la foto). La dictadura franquista, llavors en plena era del “desarrollismo”, va quedar doblement satisfeta: títol i victòria contra el gran “enemic” soviètic.
Malgrat que Espanya va fracassar rotundament en el mundials disputats a Xile, el 1962, i a Anglaterra, el 1966, no és gens estrany que el conjunt que dirigia Juan Villalonga, el mateix entrenador que va donar les dues primeres Copes d’Europa al Real Madrid, es fes amb el títol continental perquè poques vegades el futbol espanyol ha tingut tantes i tan bones individualitats com llavors: Iríbar, Rivilla, Olivella, Calleja, Zoco, Collar, Fusté, Suárez, Peiró, Amancio, Pereda, Lapetra o Marcelino.
La Unió Soviètica, campiona de la primera edició, Hongria i la sorprenent Dinamarca van ser els altres equips que van classificar-se per a la fase final, la qual es va portar a terme als estadis Santiago Bernabéu de Madrid i Camp Nou de Barcelona. En semifinals, Espanya va superar amb dificultats Hongria a l'estadi barcelonista (2-1) i la URSS no va tenir problemes davant Dinamarca al Bernabéu (3-0).
A la final, jugada a Madrid, Espanya va vèncer la selecció soviètica per 2 a 1. El blaugrana Pereda va inaugurar el marcador, Khoussainov va igualar el resultat i, en el tram final del partit, el davanter del Saragossa Marcelino va fer el gol del triomf (a la foto). La dictadura franquista, llavors en plena era del “desarrollismo”, va quedar doblement satisfeta: títol i victòria contra el gran “enemic” soviètic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario