Espanya acaba de guanyar Eurocopa, i com era d’esperar, ja s’ha obert el debat absurd de si els catalans hem d’estar o no alegres pel títol de l’equip de Luis Aragonés; de si aquest conjunt espanyol és menys centralista que d’altres perquè hi ha molts jugadors catalans i només dos integrants de la plantilla del Real Madrid; de si homes com Puyol (foto) o Xavi són o no són bons catalans...
A mi personalment tota aquesta polèmica em sembla extremadament ridícula per dues raons: en primer lloc perquè només es tracta de futbol, d’un esport, i els sentiments poden ser amplis i diversos. Una persona pot anar a favor de la selecció estatal perquè se sent sincerament espanyola i una altra pot posar-se del costat d’Holanda pel seu joc atractiu, ser seguidor de Turquia per l’èpica de les seves remuntades o senzillament asseure’s davant el televisor per presenciar, dins la més absoluta neutralitat, un bon partit.
En segon lloc, els sis jugadors catalans de la selecció (Puyol, Capdevila, Navarro, Xavi, Cesc i Sergio García), més els dos que s’han format a Catalunya sense haver-hi nascut (Reina i Iniesta), s’acaben de proclamar campions continentals i aquest fet, indiferentment de la samarreta que es porti, produeix il·lusió, satisfacció i eufòria.
En resum, entrar en aquestes polèmiques i introduir aquests debats em sembla una autèntica pèrdua de temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario