Intueixo, observats els darrers esdeveniments, que la relació entre Ronaldinho i el FC Barcelona pot estar arribant al seu final i fins i tot en el pròxim mercat d’hivern es podria produir un sonat traspàs al Milan. La trajectòria del mitja punta brasiler, que podria marxar per la porta del darrera després d’una etapa excel·lent, em recorda molt a la de tres compatriotes seus que també van vestir de blaugrana: Romário, Ronaldo i Rivaldo.
- Romário (foto)
El 1988, quan Johan Cruyff acabava de convertir-se en entrenador del club, el Barça ja el va intentar fitxar arran de ser la gran estrella dels Jocs Olímpics de Seül, però finalment va marxar al PSV Eindhoven, que llavors era el campió d’Europa.
No obstant, Cruyff va aconseguir fitxar el davanter el 1993, fet que va despertar certs dubtes perquè no era lògic que un estrella romangués cinc anys en una lliga menor com era l’holandesa. Tanmateix, els que pensaven que la contractació de Romário no era encertada estaven plenament equivocats perquè la campanya 1993/1994 del brasiler, l’única sencera en què va jugar al Camp Nou, va ser excepcional, amb 30 gols a la Lliga, alguns d’ells meravellosos, i amb nombrosos hat-tricks.
Després de guanyar la Lliga (quarta consecutiva del Dream Team) amb el Barça, d’obtenir el trofeu Pichichi i també de ser un dels tristos protagonistes de la humiliació en la final de la Copa d’Europa disputada a Atenes, Romário va ser la gran figura del Mundial dels Estats Units, on la Canarinha va conquistar la seva quarta Copa del Món 24 anys després del seu tercer títol.
Crec que a Romàrio li van pujar força els fums arran del triomf de Los Angeles i el punta va decidir prolongar les seves vacances, presentant-se en molt de retard a la concentració del club català. Cruyff el va sancionar a entrenar-se al marge dels companys i a fer footing per la carretera de les Aigües, però poc després va tenir lloc el gran error del tècnic holandès: motivat per les baixes que tenia a la davantera, l’entrenador va decidir “perdonar” Romário i col·locar-lo de titular en el primer partit de Lliga jugat al Molinón de Gijón. El brasiler, que va obtenir el FIFA World Player a finals de 1994, mai més va tornar a ser el de la primera campanya al Camp Nou i al mercat d’hivern va fitxar pel Flamengo.
- Ronaldo
La temporada 1996/1997 que va fer Ronaldo, l’única en què va jugar al Camp Nou, és de les coses més grans que personalment hagi vist mai: 34 gols només en el campionat de Lliga, anotacions magnífiques com el de San Lázaro a Santiago de Compostel·la i jugades individuals extraordinàries. A més a més va conquistar el trofeu Pichichi, la Copa del Rei, la Supercopa d'Espanya i la Recopa d'Europa.
Com en el cas de Romário, Ronaldo havia fitxat pel Barça procedent del PSV Eindhoven, en un moment en què només tenia 19 anys i semblava que era encara un futbolista en formació. Pel que fa a la seva marxa del club, va ser realment increïble i pintoresca: el president Josep Lluís Núñez va anunciar amb gran expectació la seva renovació, però un dia més tard fitxava per l’Inter de Milà. Se n'ha parlat força que els tres representants del davanter (Martins, Pita i Branchini), que per cert no tenien, almenys els dos brasilers, una reputació massa positiva, ja havien arribat a un total acord amb el club italià i que es van sorprendre quan el president barcelonista va acceptar totes les seves propostes, fins que l'endemà Núñez va haver de dir prou quan el trio va arribar a demanar el que era del tot impossible per a l’entitat catalana.
- Rivaldo
Va arribar l’estiu de 1997 per omplir el buit que havia deixat Ronaldo. Les seves primeres dues temporades al club barcelonista, en què va guanyar dues Lligues, una Copa del Rei i una Supercopa d’Europa, van ser fantàstiques, malgrat que l’entrenador Louis van Gaal el va situar sempre com a teòric extrem esquerre.
No obstant, i després de guanyar la Pilota dOr de France Football i el FIFA World Player, va exigir al tècnic holandès abandonar la banda i va ser apartat de l’equip. Però si Cruyff va cometre un greu error amb Romário, el mateix va succeir amb Van Gaal, que va decidir aixecar el càstig al mitja punta i situar-lo en un lloc més centrat al terreny de joc. Malgrat alguns espectaculars gols, Rivaldo mai més va tornar a rendir com ho havia fet.
El llavors president del Barça, Joan Gaspart, semblava disposat a traspassar el brasiler al Lazio després de la temporada 2000/2001, però l'excepcional xilena contra el València, que va classificar el Barça per a la Lliga de Campions, va fer canviar d’opinió l’hoteler que, un any més tard, el va acabar “regalant” al Milan.
- Romário (foto)
El 1988, quan Johan Cruyff acabava de convertir-se en entrenador del club, el Barça ja el va intentar fitxar arran de ser la gran estrella dels Jocs Olímpics de Seül, però finalment va marxar al PSV Eindhoven, que llavors era el campió d’Europa.
No obstant, Cruyff va aconseguir fitxar el davanter el 1993, fet que va despertar certs dubtes perquè no era lògic que un estrella romangués cinc anys en una lliga menor com era l’holandesa. Tanmateix, els que pensaven que la contractació de Romário no era encertada estaven plenament equivocats perquè la campanya 1993/1994 del brasiler, l’única sencera en què va jugar al Camp Nou, va ser excepcional, amb 30 gols a la Lliga, alguns d’ells meravellosos, i amb nombrosos hat-tricks.
Després de guanyar la Lliga (quarta consecutiva del Dream Team) amb el Barça, d’obtenir el trofeu Pichichi i també de ser un dels tristos protagonistes de la humiliació en la final de la Copa d’Europa disputada a Atenes, Romário va ser la gran figura del Mundial dels Estats Units, on la Canarinha va conquistar la seva quarta Copa del Món 24 anys després del seu tercer títol.
Crec que a Romàrio li van pujar força els fums arran del triomf de Los Angeles i el punta va decidir prolongar les seves vacances, presentant-se en molt de retard a la concentració del club català. Cruyff el va sancionar a entrenar-se al marge dels companys i a fer footing per la carretera de les Aigües, però poc després va tenir lloc el gran error del tècnic holandès: motivat per les baixes que tenia a la davantera, l’entrenador va decidir “perdonar” Romário i col·locar-lo de titular en el primer partit de Lliga jugat al Molinón de Gijón. El brasiler, que va obtenir el FIFA World Player a finals de 1994, mai més va tornar a ser el de la primera campanya al Camp Nou i al mercat d’hivern va fitxar pel Flamengo.
- Ronaldo
La temporada 1996/1997 que va fer Ronaldo, l’única en què va jugar al Camp Nou, és de les coses més grans que personalment hagi vist mai: 34 gols només en el campionat de Lliga, anotacions magnífiques com el de San Lázaro a Santiago de Compostel·la i jugades individuals extraordinàries. A més a més va conquistar el trofeu Pichichi, la Copa del Rei, la Supercopa d'Espanya i la Recopa d'Europa.
Com en el cas de Romário, Ronaldo havia fitxat pel Barça procedent del PSV Eindhoven, en un moment en què només tenia 19 anys i semblava que era encara un futbolista en formació. Pel que fa a la seva marxa del club, va ser realment increïble i pintoresca: el president Josep Lluís Núñez va anunciar amb gran expectació la seva renovació, però un dia més tard fitxava per l’Inter de Milà. Se n'ha parlat força que els tres representants del davanter (Martins, Pita i Branchini), que per cert no tenien, almenys els dos brasilers, una reputació massa positiva, ja havien arribat a un total acord amb el club italià i que es van sorprendre quan el president barcelonista va acceptar totes les seves propostes, fins que l'endemà Núñez va haver de dir prou quan el trio va arribar a demanar el que era del tot impossible per a l’entitat catalana.
- Rivaldo
Va arribar l’estiu de 1997 per omplir el buit que havia deixat Ronaldo. Les seves primeres dues temporades al club barcelonista, en què va guanyar dues Lligues, una Copa del Rei i una Supercopa d’Europa, van ser fantàstiques, malgrat que l’entrenador Louis van Gaal el va situar sempre com a teòric extrem esquerre.
No obstant, i després de guanyar la Pilota dOr de France Football i el FIFA World Player, va exigir al tècnic holandès abandonar la banda i va ser apartat de l’equip. Però si Cruyff va cometre un greu error amb Romário, el mateix va succeir amb Van Gaal, que va decidir aixecar el càstig al mitja punta i situar-lo en un lloc més centrat al terreny de joc. Malgrat alguns espectaculars gols, Rivaldo mai més va tornar a rendir com ho havia fet.
El llavors president del Barça, Joan Gaspart, semblava disposat a traspassar el brasiler al Lazio després de la temporada 2000/2001, però l'excepcional xilena contra el València, que va classificar el Barça per a la Lliga de Campions, va fer canviar d’opinió l’hoteler que, un any més tard, el va acabar “regalant” al Milan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario