Durant tot el transcurs de la Recopa d’Europa, des de 1961 fins a 1999, cap equip va ser capaç de conquistar el títol en dues edicions consecutives, però almenys l’Anderlecht té el rècord d’haver jugat tres finals seguides, entre 1976 i 1978, encara que va perdre la de 1977.
A mi em fa una mica de pena observar el nivell internacional actual de l’Anderlecht en particular i del futbol belga en general, tant a nivell de clubs com de selecció, quan recordo el poder que tenien, durant els anys 70 i 80, equips com el de Brussel·les, el Bruges, l’Standard o el Malines i la selecció nacional, que va ser capaç de jugar la final de l’Eurocopa de 1980 i les semifinals del Mundial de 1986.
Aquell Anderlecht del trienni 1976-1978, tenia un excel·lent planter en què hi brillaven homes com Haan (tres Copes d'Europa amb l'Ajax), Van der Elst, Van Binst i sobretot Rensenbrink, la gran estrella d’aquell conjunt.
La final de la primera recopa la va disputar a casa, a l’estadi Heysel de Brussel·les, i va superar el West Ham United, campió de l’edició de 1964, per 4 a 2. Rensenbrink, qui va jugar un encontre impressionant, i Van der Elst, en dues ocasions cada un, van marcar per l’Anderlecht, mentre que Holland i Robson ho van fer per l’equip anglès en una final espectacular i en diferents alternatives al marcador.
L’Anderlecht, com havia succeït abans amb Fiorentina, Atlético Madrid i Milan, i passaria més tard amb Ajax, Parma, Arsenal i París Saint - Germain, no seria capaç d’assolir el torneig per segon any seguit després d'arribar a la seva segona final consecutiva. Els belgues van caure a l'estadi Olímpic d'Amsterdam davant l’Hamburg per 2 a 0, marcant Volkert i Magath en el tram final del matx.
El conjunt belga es va retrobar amb la victòria a l’estadi del Parc dels Prínceps de París, escenari de la tercera final. El quadro de Brussel·les va vèncer amb molta claredat (4-0) l’Àustria de Viena, primer club del seu país en arribar a una final europea. Com va succeir el 1976, l’holandès Rensenbrink va marcar per partida doble, mentre que els altres dos gols els va aconseguir Van Binst.
L’Anderlecht viuria també una gran dècada dels 80, en què va guanyar el 1983 la Copa de la UEFA contra el Benfica, amb l’espanyol Lozano i el golejador Vandenbergh com a jugadors més destacats. No obstant, entraria, com el futbol belga en general, en una clara, profunda i llarga decadència internacional a partir de la dècada dels 90.
Entrenadors: Hans Croon i Raymond Goethals.
Un onze: Ruiter, Dockx, Broos, Van Binst, Thissen, Ressel, Vercauteren, Coeck, Haan, Van der Elst i Rensenbrink.
El més positiu: tres finals de la Recopa consecutives / el nivell tàctic de Goethals / la qualitat de Rensenbrink.
El més negatiu: cap Lliga durant el trienni / les polèmiques de Goethals / la defensa era la línia més feble.
No hay comentarios:
Publicar un comentario