Durant onze temporades la Copa d’Europa només va tenir campions llatins i sols dos dels finalistes (Eintracht i Partizan) no tenien aquesta consideració. Tot va començar a canviar a partir de 1967 i el Celtic va ser el sorprenent primer representant del nord d’Europa en conquistar el torneig. A més a més, l’equip catòlic de Glasgow va aconseguir superar (2-1) el bicampió Inter, a l’estadi Nacional de Lisboa, amb gols de Thomas Gemmell i Stevie Chalmers pels blanc-i-verds i Sandro Mazzola pels italians. Els escocesos, entrenats per Marc Stein, tenien una plantilla on el bloc estava molt per damunt de les individualitats.
Els anglesos, inventors del futbol, van haver d’esperar tretze edicions del torneig per guanyar la seva primera Copa d’Europa. L’equip que ho va aconseguir va ser el Manchester United de Matt Busby, club que pocs anys abans havia sofert un accident aeri en què van sobreviure, entre d’altres, el tècnic i la seva gran estrella del títol de 1968: Bobby Charlton (foto). El recentment desaparegut George Best era l’altra gran figura del ManU, que es va imposar a l’estadi de Wembley de Londres al Benfica, que jugava la seva cinquena final del torneig en vuit anys. Malgrat el que pugui indicar el rotund 4 a 1, el conjunt anglès va necessitar una pròrroga per derrotar els portuguesos. Charlton, en dues ocasions, Best i Brian Kidd van marcar pel quadro de Busby, mentre que Igor Graça va fer l’únic gol del club de Lisboa.
El 1969 hi va haver un parèntesi en el domini dels equips del nord o centre d’Europa i el Milan, únic club del sud del continent en guanyar la Copa d’Europa entre 1967 i 1984, va aconseguir el seu segon títol. Els italians, que continuaven amb Nereo Rocco d’entrenador, van vèncer amb molta claredat (4-1) un jove Ajax ja liderat per Johan Cruyff. Malgrat que Gianni Rivera era l’indiscutible estrella dels llombards, el gran heroi del partit disputat al Santiago Bernabéu de Madrid va ser Pierino Prati, autor d’un hat-trick, marcant Angelo Sormani l’altre gol milanista i Andrijana Vasovic, que ja va fer un gol a la final de 1966 amb el Partizan, la única diana dels holandesos, que lluny d’enfonsar-se per la severa derrota, acabarien protagonitzant aviat un cicle en el torneig.
Aquest capítol finalitza amb l’inici de l’era holandesa, però encara no de l’Ajax, doncs el primer club neerlandès en obtenir la Copa d’Europa va ser el Feyenoord. L’equip de Rotterdam, dirigit per l’austríac Ernst Happel, que tretze anys més tard es proclamaria també campió amb l’Hamburg, disposava d’una plantilla, com en el cas del Celtic el 1967, on el grup estava per damunt de les individualitats, malgrat la presència de bons futbolistes com Wim Rijsbergen o Wim Van Hanegem. Els holandesos van batre precisament el conjunt catòlic de Glasgow (2-1) a l'estadi San Siro de Milà, amb gols de Rinus Israel i Ove Kindvall pel Feyenoord i de Gemmell pels escocesos.
Els anglesos, inventors del futbol, van haver d’esperar tretze edicions del torneig per guanyar la seva primera Copa d’Europa. L’equip que ho va aconseguir va ser el Manchester United de Matt Busby, club que pocs anys abans havia sofert un accident aeri en què van sobreviure, entre d’altres, el tècnic i la seva gran estrella del títol de 1968: Bobby Charlton (foto). El recentment desaparegut George Best era l’altra gran figura del ManU, que es va imposar a l’estadi de Wembley de Londres al Benfica, que jugava la seva cinquena final del torneig en vuit anys. Malgrat el que pugui indicar el rotund 4 a 1, el conjunt anglès va necessitar una pròrroga per derrotar els portuguesos. Charlton, en dues ocasions, Best i Brian Kidd van marcar pel quadro de Busby, mentre que Igor Graça va fer l’únic gol del club de Lisboa.
El 1969 hi va haver un parèntesi en el domini dels equips del nord o centre d’Europa i el Milan, únic club del sud del continent en guanyar la Copa d’Europa entre 1967 i 1984, va aconseguir el seu segon títol. Els italians, que continuaven amb Nereo Rocco d’entrenador, van vèncer amb molta claredat (4-1) un jove Ajax ja liderat per Johan Cruyff. Malgrat que Gianni Rivera era l’indiscutible estrella dels llombards, el gran heroi del partit disputat al Santiago Bernabéu de Madrid va ser Pierino Prati, autor d’un hat-trick, marcant Angelo Sormani l’altre gol milanista i Andrijana Vasovic, que ja va fer un gol a la final de 1966 amb el Partizan, la única diana dels holandesos, que lluny d’enfonsar-se per la severa derrota, acabarien protagonitzant aviat un cicle en el torneig.
Aquest capítol finalitza amb l’inici de l’era holandesa, però encara no de l’Ajax, doncs el primer club neerlandès en obtenir la Copa d’Europa va ser el Feyenoord. L’equip de Rotterdam, dirigit per l’austríac Ernst Happel, que tretze anys més tard es proclamaria també campió amb l’Hamburg, disposava d’una plantilla, com en el cas del Celtic el 1967, on el grup estava per damunt de les individualitats, malgrat la presència de bons futbolistes com Wim Rijsbergen o Wim Van Hanegem. Els holandesos van batre precisament el conjunt catòlic de Glasgow (2-1) a l'estadi San Siro de Milà, amb gols de Rinus Israel i Ove Kindvall pel Feyenoord i de Gemmell pels escocesos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario