El 1972, la selecció de Polònia va obtenir la medalla d’or als Jocs Olímpics de Munic. No obstant, i malgrat la importància del títol, no es va tenir massa en compte aquest fet perquè llavors els combinats dels països comunistes, al disposar de jugadors amateurs, podien disputar els jocs amb els seus millors homes, mentre les seleccions occidentals només podien presentar jugadors menors de 23 anys, malgrat que la majoria eren professionals.
Futbolistes dirigits per Kazimierz Gorki, alguns de cognoms de molt complicada pronunciació, com Tomaszewski, Kasperczack, Zmuda, Deyna (foto), Gordon, Gadocha, Szarmach o Lato, van haver d’esperar dos anys per ser coneguts a nivell popular. Va ser durant el Mundial d’Alemanya, el mateix en què la força i l’ofici van acabar donant el títol als amfitrions, on hi va esclatar la Taronja Mecànica holandesa de Johan Cruyff o en què va iniciar-se la llarga decadència brasilera.
Polònia va realitzar un torneig espectacular i, per exemple, va ser capaç d’eliminar Itàlia, llavors vigent sots-campiona mundial, en la primera fase; posar contra les cordes Alemanya (en aquells temps Alemanya Occidental) i arrabassar-li el tercer lloc al Brasil, que havia assolit el campionat quatre anys abans a Mèxic. A més a més, Lato va guanyar el trofeu de màxim golejador i Deyna, qui va morir poc després en un accident de circulació, va ser designat un dels millors jugadors del certamen.
Quatre anys més tard, sense el desaparegut Deyna, però amb la presència d’una jove promesa anomenada Boniek, Polònia no va estar tan fina en el Mundial organitzat a l’Argentina, però podríem dir que es va mantenir entre els millors equips del món, malgrat que potser van pagar el canvi generacional que s’estava produint.
El 1982, durant el Mundial d’Espanya, es va tornar a veure una excel·lent Polònia. Hi continuaven Zmuda, Szarmach i Lato, però jugadors com Mlynarczyk, Smolarek o Bunkol eren ja decisius, encara que la gran estrella de la selecció que dirigia Antoni Piechniczik va ser Boniek, que aquell mateix any fitxaria pel Juventus. Els polonesos van tornar a ser tercers del campionat, després de perdre en semifinals contra la posteriorment campiona Itàlia, en una tarda força càlida al Camp Nou de Barcelona, i guanyar-li a la França de Michel Platini la tercera plaça.
Al Mundial de 1986, celebrat a Mèxic, es va iniciar la decadència, llarga decadència, de la selecció polonesa, que no tornaria a disputar una Copa del Món fins el 2002. Boniek iniciava ja la seva crisi com a futbolista en un torneig en què encara hi va ser el mític Zmuda.
Entrenadors: Kasimierz Gorki, Jacek Gmoch i Antonin Piechniczek.
Un onze: Tomaszewski, Kasperczak, Gordon, Zmuda, Bunkol, Deyna, Gadocha, Boniek, Szarmach, Lato i Smolarek.
El més positiu: els jugadors de caire ofensiu, com Lato, Szarmach, Lubanski, Boniek o Smolarek / la classe de Deyna / la regularitat durant una dècada.
El més negatiu: el buit anterior a la gran era i molta irregularitat posterior / tres seleccionadors en 10 anys / va mancar experiència en partits decisius.
Futbolistes dirigits per Kazimierz Gorki, alguns de cognoms de molt complicada pronunciació, com Tomaszewski, Kasperczack, Zmuda, Deyna (foto), Gordon, Gadocha, Szarmach o Lato, van haver d’esperar dos anys per ser coneguts a nivell popular. Va ser durant el Mundial d’Alemanya, el mateix en què la força i l’ofici van acabar donant el títol als amfitrions, on hi va esclatar la Taronja Mecànica holandesa de Johan Cruyff o en què va iniciar-se la llarga decadència brasilera.
Polònia va realitzar un torneig espectacular i, per exemple, va ser capaç d’eliminar Itàlia, llavors vigent sots-campiona mundial, en la primera fase; posar contra les cordes Alemanya (en aquells temps Alemanya Occidental) i arrabassar-li el tercer lloc al Brasil, que havia assolit el campionat quatre anys abans a Mèxic. A més a més, Lato va guanyar el trofeu de màxim golejador i Deyna, qui va morir poc després en un accident de circulació, va ser designat un dels millors jugadors del certamen.
Quatre anys més tard, sense el desaparegut Deyna, però amb la presència d’una jove promesa anomenada Boniek, Polònia no va estar tan fina en el Mundial organitzat a l’Argentina, però podríem dir que es va mantenir entre els millors equips del món, malgrat que potser van pagar el canvi generacional que s’estava produint.
El 1982, durant el Mundial d’Espanya, es va tornar a veure una excel·lent Polònia. Hi continuaven Zmuda, Szarmach i Lato, però jugadors com Mlynarczyk, Smolarek o Bunkol eren ja decisius, encara que la gran estrella de la selecció que dirigia Antoni Piechniczik va ser Boniek, que aquell mateix any fitxaria pel Juventus. Els polonesos van tornar a ser tercers del campionat, després de perdre en semifinals contra la posteriorment campiona Itàlia, en una tarda força càlida al Camp Nou de Barcelona, i guanyar-li a la França de Michel Platini la tercera plaça.
Al Mundial de 1986, celebrat a Mèxic, es va iniciar la decadència, llarga decadència, de la selecció polonesa, que no tornaria a disputar una Copa del Món fins el 2002. Boniek iniciava ja la seva crisi com a futbolista en un torneig en què encara hi va ser el mític Zmuda.
Entrenadors: Kasimierz Gorki, Jacek Gmoch i Antonin Piechniczek.
Un onze: Tomaszewski, Kasperczak, Gordon, Zmuda, Bunkol, Deyna, Gadocha, Boniek, Szarmach, Lato i Smolarek.
El més positiu: els jugadors de caire ofensiu, com Lato, Szarmach, Lubanski, Boniek o Smolarek / la classe de Deyna / la regularitat durant una dècada.
El més negatiu: el buit anterior a la gran era i molta irregularitat posterior / tres seleccionadors en 10 anys / va mancar experiència en partits decisius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario