En primer lloc, i perquè quedi ben clar, vull comentar que Ronaldinho té un lloc assegurat entre els deu millors futbolistes de la història del FC Barcelona, juntament amb mites com Josep Samitier, Laszlo Kubala, Johan Cruyff i Ronald Koeman, entre d’altres. Quan el brasiler va arribar al Camp Nou l’estiu de 2003, es va trobar un club enfonsat, derrotat i deprimit. En poc temps, i en molta part gràcies a Ronaldinho, el Barça es va convertir en una entitat guanyadora, admirada i alegre. Potser sense el mitja punta, el Barça no hagués assolit mai dues Lligues consecutives o la seva segona Copa d’Europa.
A favor de que jugui Ronaldinho
Molts opinen, i de vegades jo també ho penso, que val més un Ronaldinho al 50 % que altres jugadors al 100 %. Malgrat que físicament no estigui bé i a penes provi la jugada individual, i quan ho fa quasi mai se’n surti bé, el brasiler és un dels millors passadors de món i també un autèntic mestre en el llançament de faltes. Per tant, és un jugador que pot canviar el signe d’un partit en qualsevol moment, tal com va demostrar la passada temporada. La seva presència també pot provocar que els defenses contraris, al trobar-se molt pendents d’ell, deixin més lliures altres futbolistes com Eto’o, Henry, Messi o Iniesta.
En contra de que jugui Ronaldinho
És evident que el mitja punta brasiler porta molt de temps en un estat físic preocupant i lamentable, fet que, entre altres motius, pot venir provocat perquè la vida que ha portat els últims anys no és precisament la més ideal per a un futbolista, sense oblidar la quantitat enorme d’entrenaments que es va perdre la temporada anterior. Si quan està en plena forma ja defensa poc, en aquests moments a penes ho fa i no és estrany que el lateral dret de l’equip contrari es trobi una "autopista" per córrer la banda partit rere partit. A més a més, el brasiler reté massa la pilota, fent força més lent el joc de l’equip, i de vegades la seva presència al camp condiciona la tàctica de l‘entrenador.
A favor de que jugui Ronaldinho
Molts opinen, i de vegades jo també ho penso, que val més un Ronaldinho al 50 % que altres jugadors al 100 %. Malgrat que físicament no estigui bé i a penes provi la jugada individual, i quan ho fa quasi mai se’n surti bé, el brasiler és un dels millors passadors de món i també un autèntic mestre en el llançament de faltes. Per tant, és un jugador que pot canviar el signe d’un partit en qualsevol moment, tal com va demostrar la passada temporada. La seva presència també pot provocar que els defenses contraris, al trobar-se molt pendents d’ell, deixin més lliures altres futbolistes com Eto’o, Henry, Messi o Iniesta.
En contra de que jugui Ronaldinho
És evident que el mitja punta brasiler porta molt de temps en un estat físic preocupant i lamentable, fet que, entre altres motius, pot venir provocat perquè la vida que ha portat els últims anys no és precisament la més ideal per a un futbolista, sense oblidar la quantitat enorme d’entrenaments que es va perdre la temporada anterior. Si quan està en plena forma ja defensa poc, en aquests moments a penes ho fa i no és estrany que el lateral dret de l’equip contrari es trobi una "autopista" per córrer la banda partit rere partit. A més a més, el brasiler reté massa la pilota, fent força més lent el joc de l’equip, i de vegades la seva presència al camp condiciona la tàctica de l‘entrenador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario