Jo penso, i crec que també molta més gent, que difícilment tots els equips del món, o quasi tots, estiguin equivocats quan alineen un o fins i tot dos jugadors forts i físics en el centre del camp.
Frank Rijkaard, en la seva primera temporada al Camp Nou, la 2003/2004, va decidir el fitxatge del seu compatriota Edgar Davids al mercat d’hivern, per donar equilibri a un equip que havia realitzat una primera meitat de campanya horrible. Amb l’actual centrecampista de l’Ajax, el quadro blaugrana va fer una espectacular remuntada al campionat de Lliga.
Malgrat que Davids va abandonar el Barça després de només mig any al club, Rijkaard va continuar comptant amb jugadors del seu estil per actuar de mig centre defensiu i homes com Thiago Motta, Rafael Márquez o José Edmílson van anar ocupant aquesta decisiva i vital demarcació fins al final de la temporada 2005/2006, la de la segona Lliga consecutiva i la de la consecució de la Champions League.
Tanmateix, tot va començar a canviar a partir de l’exercici anterior i l’entrenador blaugrana va situar durant un gran número de partits els anomenats “tres petits” (Iniesta, Xavi i Deco, a la foto) en el centre del camp, si bé és cert que l’holandès es va veure una mica forçat a prendre aquesta mesura per l’estat de molt baixa forma dels citats Motta, Márquez i Edmílson.
Tots coneixem el resultat final de la temporada passada: “regal” de la Lliga al Real Madrid, naufragi en el centre del camp en molts partits, i segurament per la mateixa feblesa de la línia medul·lar, continus errors defensius. El club català evidentment va jugar en clara inferioritat al mig camp davant rivals com el Madrid, que alineava Diarra i Emerson; el Chelsea, que jugava amb Essien i Makélélé, o el Liverpool, que comptava amb Sissoko i Xabi Alonso.
Rijkaard i el secretari tècnic Txiki Begiristáin van marcar-se com a prioritat, pel que fa als fitxatges del passat estiu, un centrecampista fort, físic, alt, lluitador i defensiu, arribant l’ivorià Touré Yaya, procedent del Mònaco. Jo ja vaig pensar llavors que el club hauria fet bé en contractar un altre futbolista d’aquestes característiques o almenys no traspassar Motta, malgrat que l’italo-brasiler va fer “mèrits” més que suficients per finalitzar la seva etapa barcelonista. Sobretot ho creia perquè Edmílson es va lesionar greument al mes de juny (sembla ser que pot estar a punt el pròxim mes de desembre) i Márquez és un home que té freqüentment problemes físics.
Touré es va lesionar al camp del Llevant i Rijkaard, amb Edmílson i Márquez de baixa, va decidir alinear Iniesta de mig centre. Les coses van anar més o menys bé contra l’Stuttgart, encara que els alemanys van tenir força oportunitats de gol en el primer temps, i davant l’Atlético de Madrid, però contra el Vila-real el passat dissabte l’experiment dels “tres petits” va acabar en un autèntic fracàs.
Jo personalment, almenys en partits molt complicats com el del Madrigal, provaria situar com a mig centre defensiu a jugadors com Eric Abidal, Liliam Thuram, Gabriel Milito o fins i tot el capità Carles Puyol o el jove del planter Marc Crosas. No obstant, Touré ja té pràcticament l’alta mèdica i tot indica que podria reaparèixer el proper cap de setmana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario