Si el quart capítol va estar dedicat al trienni de l’Ajax, el cinquè ho està a un altre trienni triomfant, el del Bayern de Munic. Si havíem parlat del futbol total del club d’Amsterdam, ofensiu i espectacular, el del quadro bavarès va ser un joc força diferent: moltes vegades gris, tàctic i fins i tot avorrit, però molt pràctic i eficaç. A més , el Bayern, com la selecció alemanya de l’època, era un equip amb un enorme ofici, molta força física, gran mentalitat guanyadora i mai, absolutament mai, es donava per vençut.
Tanmateix, el Bayern, malgrat el seu futbol més efectiu que no pas brillant, tenia uns jugadors d’una qualitat immensa, com eren els casos del porter Sepp Maier, el kaiser Franz Beckenbauer (foto), Uli Höness o el golejador Gerd “Torpede” Müller”, a més a més d’extraordinaris homes d’equip com Georg Schwarzenwerpz, Paul Breitner, Johnny Hansen, Franz Roth, Conny Tortensson o Jupp Kapellmann, mentre emergia un jove anomenat Karl Heinz Rummenigge. El tècnic de la primera Copa d’Europa en va ser Udo Lattek que, després de la victòria de 1974, va fitxar pel Borussia de Mönchenglabdach i va donar el testimoni a Dettmar Crammer, vencedor el 1975 i 1976.
A la final de 1974, jugada a l’estadi Heysel de Brussel·les, el Bayern es va convertir, després de 19 edicions de torneig, en el primer club alemany en obtenir la Copa d’Europa i ho va fer mitjançant dues de les seves característiques essencials: no donar-se mai per vençut i la força física. Quan es disputaven els últims instants de la pròrroga, després del gol de Luis Aragonés, i els aficionats del rival, l’Atlético de Madrid, ja celebraven la victòria, va arribar l’impressionant gol del central Schwarzenwerzp, en un tir molt llunyà que va sorprendre el porter Miguel Reina. En el desemptat (4-0) es va notar molt la superioritat física dels alemanys sobre els espanyols i Höness i Müller, en dues ocasions cada un, van fer els gols.
A la final de 1975, disputada a l’estadi del Parc dels Prínceps de París, els bavaresos van mostrar una altra de les seves principals armes: l’eficàcia. El contrincant, el Leeds United, va portar durant molts minuts el ritme del partit, però sense el més mínim resultat, mentre el Bayern va sentenciar amb dos gols a la segona part de Roth i Müller, que van deixar sense resposta el club anglès.
Finalment, a la final de 1976, a l’estadi Hampden Park de Glasgow, els jugadors entrenats per Crammer van fer valer el seu enorme ofici contra el Saint - Etienne, que va realitzar un partit molt similar al del Leeds un any abans. El centrecampista Roth, en un llançament de falta a la segona part, va convertir els bavaresos en tricampions d’Europa.
El canvi generacional, amb les marxes als Estats Units de Becknebauer i Müller, va obrir un llarg parèntesi a l’equip de Munic pel que fa a la Copa d’Europa, doncs no va guanyar el quart títol fins el 2001, després de perdre les finals de 1982, 1987 i 1999.
No hay comentarios:
Publicar un comentario